Arxiu mensual: gener 2006

Avui el Joel Joan s’ha posat les botes. I totes les persones que miràvem TV3 entre les 22.00 i les 23.00, també. Quines imatges, quanta varietat i quanta repetició. Des de Medem a Lucía y el Sexo que no veia … Continua llegint →

Ahir vaig anar a una gran festa. L’home feromona va fer un enviament massiu d’invitacions per una d’aquelles festes on la única cosa que no està clara és què se suposa que se celebra fins que, de sobte, veus que … Continua llegint →

L’home renaixentista volta la trentena quant tot just comença el segle XXI. L’home renaixentista és un home de lletres i és un home de ciències. Pots coincidir amb l’home renaixentista en una exposició d’art surrealista. L’home renaixentista parla fluix. L’home … Continua llegint →

Home que no pot creuar les cames, actor porno en potència? Quina gràcia. Avui he fet l’últim examen que tenia (visca visca visca!) i he descobert que hauria d’haver fet un treball que no havia fet. Total, he hagut de … Continua llegint →

‘Estar esbraonat’ equival al castellà ‘tener agujetas’. Sempre havia pensat que la traducció al català de les ‘agujetas’ del castellà era ‘tiretes’ i acabo de descobrir que no és ben bé així. Tot ha començat quan he llegit en un … Continua llegint →

L’iceberg Terribas s’ha fos davant de la duresa del roc basc? Les espurnes que he vist no les veia des del foc entre el senyor i la senyora Smith. M’han agradat molt tots dos, com gairebé sempre.

Mil vegades vaig somiar-ho i es va fer realitat mentre sonava Rocky Horror Picture Show. ‘Give yourself over to absolutely pleasure, wim the warm waters of sins of the flesh. Erotic nightmares beyond any measure and sensual daydreams to treasure. … Continua llegint →

De com de perillós pot ser anar al supermercat si veus massa la televisió. Avui he anat a comprar al supermercat que hi ha just al costat del supermercat on vaig sempre i m’ha sobtat que he vist molta gent … Continua llegint →

No només a Vendelplà el veterinari és l’home més bo i més guapo de tots. També a la meva vida. I res com uns gatets petitons per tenir-hi un apropament. I res com la impaciència per tirar-ho tot per terra. … Continua llegint →

Recordo que et vaig fer una pregunta i vas respondre ‘Potser Berlin’. Vas demanar-me el telèfon i aquella mateixa nit dos gatets van decidir instal·lar-se a casa meva. L’altre va quedar lluny de tot això, sobretot quan va dir ‘No … Continua llegint →