Arxiu mensual: febrer 2010

Truco la meva àvia i em diu que està molt nerviosa, que aquest matí un home se li ha posat al davant i que li ha pres el moneder. Que es veu que l’home ha fet veure que ensopegava amb … Continua llegint →

Avui fa vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu i no tinc res a dir sobre aquest poeta català amb aparença de dissenyador d’alta costura. Per casa corria un vinil inquietant que es deia ‘Raimon canta Espriu’. Era un … Continua llegint →

El capellà era baixet com un escolanet i semblava condemnat a haver de rebre sempre adjectius en diminutiu. Tenia els peus petits, les mans petites, el nas petit, els ulls petits i la boca petita. Més que petit, era gairebé … Continua llegint →

Hi ha senyors respectables, potencials alcaldes de poble de vint mil habitants que al llit són la bomba sempre i quan no siguis la seva dona. També hi ha homes que van ser atractius de joves i que ara ja … Continua llegint →

Dubto que puguin creure’m mai del tot però he perdonat el pare,  la mare i la literatura. La història és que els meus pares van ser força innovadors. No van ser hippies ni punkies però van començar a separar-se abans … Continua llegint →