El llibre Incerta Glòria em va semblar una meravella. El seu autor, Joan Sales, és de la generació d’homes que van anar a la guerra civil i va morir ja fa molts anys. La seva vÃdua, Núria Folch, va morir el mes passat. Aquà podreu llegir una entrevista amb ella de fa un parell d’anys. A vegades em sembla que és impossible no sentir-se minúscula i meravellada a la vegada. Hi ha dies que callar i llegir és el millor que podem fer. Avui he tingut un dia horrorós però penso ser valenta.
Disponible a: www.elperiodico.com
Vull fer una pregunta. Bé, hi ha molts tipus de dies horrorosos, això és cert. Però a mi alguns em deixen el cap una mica tou com per llegir. Tu ho aconsegueixes? Després d’un dia horrorós, pots agafar el llibre i submergir-te en la lectura? Bé, parles de llegir l’entrevista, però ja que parles del llibre també…
Depèn. A vegades és una manera d’evadir-te. Recomano moltÃssim el llibre Incerta Glòria
comparteixo opinió sobre el llibre. A mi també em va impactar i em va acostar una mica a la meòria dels meus avis que van viure aquella època horrorosa que va fer possible una generació de gent molt gran i molt digne.
El que en vaig escriure jo del llibre
http://viuillegeix.wordpress.com/2009/04/26/incerta-gloria-joan-sales/
viuillegeix: Suposo que no els va tocar altre remei però realment sembla que la gent ‘tocada’ per la guerra van haver de jugar en una altra lliga. És un detall no perdre’ns aquesta part de nosaltres mateixos. No sé si has llegit ‘Una mujer en BerlÃn’, en tot cas si et va agradar Incerta Glòria és possible que també t’agradi o el coneguis. A mi em va agradar moltÃssim. Salut.
XeXu: ara he vist que no t’havia comentat una cosa que et volia haver dit. Justament vaig llegir Incerta Glòria estant ‘toveta’ i em va animar, és un d’aquells llibres on sembla que hi trobes un amic (o més d’un). L’entrevista, en canvi, em va semblar més dura de llegir però em va fer recordar una cosa agradable: el llibre, la bona literatura i alguns bons sentiments que surten al llibre. I una confessió: a vegades, si he tingut un dia moooolt horrorós, m’agrada mirar televisió, com més cutre millor, o una peli en blanc i negre d’aquelles on tot va bé.