Arxiu mensual: setembre 2010

No sé què m’ha passat aquests dies però no he trobat el moment d’escriure. Tot el dia he anat pensant coses per escriure però quan ha arribat el moment de fer-ho no sé què m’ha passat que no ho he … Continua llegint →

Avui al metro he tingut el plaer de gaudir d’un espectacle sublim, un espectacle refotudament avantguardista i, a sobre, amb missatge. No us puc dir quan el tornaran a fer perquè ho desconec però us asseguro que val la pena … Continua llegint →

No puc anar a Berlín i decideixo agafar un autobús fins al passeig de la Bonanova i baixar caminant per Muntaner. Avui caminaré per Barcelona com si caminés per Berlín. Els déus del temps somriuen des de dalt i ajunten … Continua llegint →

I el que eren quatre gotes que queien del cel va embogir i el que era jo al carrer, lluny de casa, amb talons i un paraigües rosa vaig entrar en crisi. El filtre de ciutat de formigó, ciment i … Continua llegint →

He vist que hi havia un senyor amb molt mala pinta a l’últim seient de l’autobús. M’he assegut lluny d’ell i ja no hi he pensat més. Tres o quatre parades més enllà han pujat uns senyors vestits d’uniforme i … Continua llegint →

Un any més avui comença el curs. Després de treballar vuit hores i intentar passar-m’ho bé fent el que sigui que em manin fer, avui aniré cinc hores a la universitat i m’arriscaré a patir l’estil docent de tres persones … Continua llegint →

Divendres mentre prenc una de les últimes orxates de la temporada 2010 faig la llista de coses que vull fer. El menú d’àpats de la setmana, el que he d’anar a comprar al supermercat, anar a un sopar i de … Continua llegint →

Senyor Montilla, jo no estic enlluernada però potser vostè necessita ulleres noves per veure que potser és atrevit desmerèixer com qui no vol la cosa el sentiment d’un poble. On vostè veu enlluernament jo veig esperança, on vostè veu cridòria … Continua llegint →

La Francis podria ser un prostíbul però és una vella glòria dels tractaments de bellesa de la ciutat de Barcelona. Anar-hi és una experiència interessant i jo hi vaig a depilar-me. Entres a l’edifici i passes per dos taulells, el … Continua llegint →

I de sobte arriba la pluja i el meu pis de trenta-vuit metres quadrats es converteix en un palau fantàstic on només podem beure en copa. Des del meu llit mirem els llampecs i escoltem jazz amb trons naturals. Així … Continua llegint →