Recordo que et vaig fer una pregunta i vas respondre ‘Potser Berlin’. Vas demanar-me el telèfon i aquella mateixa nit dos gatets van decidir instal·lar-se a casa meva.
L’altre va quedar lluny de tot això, sobretot quan va dir ‘No és que no m’agradin els gats, és que jo no els agrado a ells’.
Deixa’t encisar només
Per qui no es trenca
La certesa sense fortalesa
Fa perdre tota riquesa
Saber el què i no el com
Desencisa i trenca tothom.
La vella recepta d’amor lent i suau
Sense gaire interès per un contratemps clau
de moviment intens dins d’un desordre preciós
a cada segon intensament gloriós i fos
Aquests segons no tenen escola ni previsió
Arriben quan ho vol l’atzar i prou
Lluita per agafar-los al vol
O et cremarà el sol, tan sol.
