No només a Vendelplà el veterinari és l’home més bo i més guapo de tots. També a la meva vida. I res com uns gatets petitons per tenir-hi un apropament. I res com la impaciència per tirar-ho tot per terra.
Un altre cop la impaciència
i la pressa han traït l’esperança
M’he menjat el que no hauria d’haver cuinat
No puc aprendre’n?
Escriuré les poques idees que vull per a la vida
Tranquil·litat i passió. Cadascuna al seu temps
Previsió i improvisació. Sense barrejar
Amor i fredor. Només quan calgui
Un cap per pensar i un cor per estimar
I si el que semblava bo s’esvaeix
Potser no era tan bo!
Aquesta pesada pressa
No em deixa donar l’opció
Al bo de donar-me per bona.
Deixa el mediocre
Que quedi en evidència
Si t’emportes el mal
Serà que l’has temptat!
Les coses boniques donaran fruits i sorpreses
El dia escollit per aparèixer de la terra
Només és a les meves mans cuidar totes les terres
Que el meu criteri estimi com a fructíferes
No forcis el temps
No temptis la sort
Si no ets prou fort
-ni prou mediocre-
Que marxin els que no volen quedar-se
Prou que en vindran més
De millors i de pitjors!!
Volar de nit és perillós 