Ai si no fos per la frivolitat

No suporto els que s’autoetiqueten de no dur etiquetes. No suporto la humilitat dels elitistes de l’esquerra suposadament alternativa. Igual que no suporto els convencionals anticonvencionalismes dels que prediquen ser alternativament millors que d’altres.

El borreguisme dels que diuen no ser borregos em fa vomitar.

Per què de sobte mengem soja? (no confondre amb la salsa de soja) Per què la gent s’omple la boca amb les filosofies i els esoterismes que venen d’Orient? Agraden totes i cadascuna de les pelis que projecten al Verdi de la mateixa manera que no agrada cap dels productes de la tele-brossa? Per què han d’existir els anuncis dels supermercats Veritas? Per què paguem fortunes per caixes de mistos sense hort? Algú creu que, a banda de per fer programes tipus Karakia, el rotllo fòrum és possible?

L’escepticisme és la única cosa que mai no m’ha decebut. Sóc una persona a estones perfecta i a estones imperfecta, amb bon i mal gust, segons com em roti. I no pretenc absolutament res més que distreure’m. Però penso aprofitar el temps apassionadament en coses més fructíferes i satisfactòries que la queixa estèril. He tastat el plaer dels frívols il·lustrats que només són esclaus d’ells mateixos (almenys intenten no ser esclaus a tota hora també dels altres) i intenten fugir dels discursos de masses, siguin d’una banda siguin de l’altra, amb dosis de frivolitat, escepticisme, amor a la vida i al coneixement i molta molta molta humilitat.

Zapatero a tus zapatos, mediocritat a la teva mediocritat. El superhome no ha arribat i, sincerament, gràcies a Déu!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Ai si no fos per la frivolitat

  1. JGVA ha dit:

    M’agrada veure que aquest tipus de reflexions cada vegada són més freqüents.
    Jo a més d’escepticisme hi poso uns 100 grams de cinisme.
    I va bé.

  2. Miquel ha dit:

    Quan fa quasi sis anys vas escriure això blogairement parlant jo encara era un perfecte analfabet i evidentment no ho vaig llegir. Ara la nostra comuna amiga Clidice ha fet revifar el teu text, que manté plena vigència, i ens ha donat l’oportunitat de llegir-lo.
    Bon any!

  3. Marta ha dit:

    Bon any, Miquel! Gràcies pel comentari. És un luxe retrobar-nos en un text de fa sis anys. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s