Iots de luxe

El lloguer per a una setmana d’un iot de luxe se’n va als 700.000 €. El trenta minus d’avui tractava aquest tema presentant tres grans homes amb els seus grans iots de luxe. M’he apuntat els seus noms per si un cas. Aquí els teniu (no se sap mai!).

  • Jonathan Leitersdorf, amo del iot Tiara.

En Jonathan és un suís que s’havia fet ric gràcies a Internet, encara no havia fet els quaranta anys i estava casat en segones núpcies amb una dona que no m’ha semblat espectacular però que he pensat que ho deuria ser en algun aspecte (no?). També té una casa molt bonica a la muntanya. Físicament se’l veia cuidat. M’ha agradat força la decoració del iot. A destacar que la pintura exterior feia joc amb la del seu helicòpter, d’un blau marí lluminós. L’habitació destacada del iot era la de matrimoni, situada a la part més àmplia i estable del iot (molt ben pensat) on destacaven tonalitats marró i caoba. A destacar que la porta que comunicava aquesta habitació amb el seu lavabo tenia uns vidres art decó molt monos.

  • Graham de Zille, amo del iot Amnesia

En Graham és un anglès d’uns cinquanta anys, de bona família i amb pinta d’avorrit. Diria que era panxut. No m’ha agradat gaire la decoració del seu iot però podria fer la vista grossa. A destacar que el bany principal, amb un jacuzzi farcit de màrmol i de tonalitats daurades, comunicava amb el menjador principal per una finestra vidriada que es podia posar en opció transparent o en opció translúcida. M’ha semblat un enginy no especialment encertat.

  • Andreas Liveras, amo d’un munt de iots.

L’Andreas, home els orígens del qual se situarien a Xipre, era el més veterà dels tres homes i també el crack absolut. D’uns seixanta anys deixats enrera feia temps, cos i cames primes però panxa tipus pilota de Nivea, tenia una mirada absolutament familiar, una mirada d’avi bonachon. Es podria dir d’ell la frase que tanta ràbia fa sobre que era un home que s’havia fet a ell mateix. Havia començat com a immigrant a no recordo quin país i s’havia fet ric del no res. A destacar que actualment està emparentat amb la família reial anglesa. Se’l veia familiar i afable, conscient de poder-se considerar afortunat. Com que el seu negoci era el lloguer de iots de luxe, els provava ell mateix amb la família. Quin crack. No recordo la decoració del iot que ha sortit però han dit que era el més car de tots els que es poden llogar i que la gent rica es tornava boig per ell.

Espero que no trobeu immoral haver escrit els noms d’aquests tres homes, ni la seva descripció, ni la dels seus iots. Els seus trens (o hauria de dir iots) de vida sí que eren immorals.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Iots de luxe

  1. Zincpiritione ha dit:

    Que bona la foto de La Dorada!!!
    Del barco de Chanqueeeeeeete no nos moveraaaaaan!
    I passant dels iots a les bicis, què me’n dius de la bicicleta que feia servir el Pancho per repartir la llet!?😉 Segur que no hi ha cap pijo xipriota que en tingui una d’igual! (i si n’hi hagués algun no sortiria al 30minuts, sinó que seria carn de l’Entre Línies…)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s