El Risc

Poema de Clementina Arderiu, del llibre Sempre i ara.

Cançó del risc*

Si visc no visc.
L’amor del risc,
com m’abellia!
No l’he cercat;
me l’han donat
quan no el volia.
Si visc no visc,
que temo el risc
i sa mentida.
El cel és d’or
i, ardent, el cor
no vol cap brida.
Però hi ha el risc:
si visc no visc
Per una treva,
per un oblit,
dono el neguit
amb clau i lleba.
No fos el risc…
Si visc no visc.
Vés onsevulla,
passa la mar
-per quin atzar?-
la mar que rulla
paranys i risc.
Si visc no visc.
Ni mar ni treva
ni l’or del cel.
La meva arrel,
si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,
si visc no visc.
Donaré ombra,
donaré flors,
fora del clos.
Feina sens nombre
dirà que visc.
Quan el gran risc
vindrà a topar-me,
amb cor segur,
sense ningú,
sabré lliurar-me
al risc, al risc!

* Poema musicat pel seu nét Pau Riba en el disc De Riba a Riba. Barcelona, 1993.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s