Tres Túnels

TúnelVaig enfadar-me amb un amic per una tonteria. Frase que no té gaire sentit perquè si hagués estat un amic no m’hi hauria enfadat per una tonteria i si fos una tonteria no m’hauria fet enfadar. En definitiva, no sé què va passar però sé que una persona em va fer sentir malament per enèsima vegada i que vaig dir-li que era l’últim cop que ho feia. Després d’això i de la culpabilitat per haver pogut ferir al que m’havia ferit, potser sense adonar-se’n, vaig continuar sentint-me incòmode, com si s’hagués trencat un equilibri i jo n’hagués estat la única responsable.

Enmig d’aquesta sensació de nàufrag emocional, vaig agafar-me al que vaig poder per tornar a terra ferma i vaig fer el paper de la meva vida per acabar la nit amb un suspens absolut de moralitat. De sobte, allò de m’adono que fer-te mal seria ferir-me va adoptar una nova interpretació, la de qui quan baixa el llistó es fa mal a ell mateix i a la seva pròpia coherència. Tothom coneix algun cas de persona que té per parella l’opció segura, fàcil, ressignada, per dèspit o pel que sigui. Amb l’inestimable ajuda d’uns quants gintonics vaig estar jugant amb aquesta idea per després adonar-me que només m’havia faltat al respecte a mi mateixa. No ho faré mai més i no vull tornar a veure mai més l’evidència de la meva misèria.

L’endemà, vaig despertar-me amb el dolç record d’un somni amable i rialler amb l’home dels ulls marrons que podria estimar tota la vida. Vaig entendre-ho tot. I vaig pensar que la vida era prou injusta per a tots plegats però que s’havia d’invertir només en les coses en què es creu. I van venir-me al cap pensaments dolços sobre un altre home i vaig escriure-li un email, just un any després de l’episodi més trist de tots i del triomf paral·lel de les sensacions provocat per la realitat despulladíssima que això són quatre dies i que no podem estar tota la vida pensant dins del túnel, especialment quan estem fent l’amor amb una persona que ens enamora apassionadament. Aquesta és la lliçó, malgrat que pel camí algú haurà quedat ferit.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Tres Túnels

  1. frederic ha dit:

    És cert i fa molta ràbia quan et sents malament per por d’haver ferit a algú que t’ha ferit! A mi em passa igual i m’enfado amb mi mateix perquè no hauria de pensar en ell, si no amb mi i el mal que m’ha fet i que ha provocat la meva reacció. De vegades cal ser una mica egoista.

  2. llunacreixent ha dit:

    I tant… cal cuidar-se una mica, i mimar-se, i parlar-se, i ESCOLTAR-SE… Arriba un moment que intentar controlar cada pas sense ferir a ningú és prou complicat, pk fer-se gran ja ho té això. Per tant, has de valorar, sospesar… i potser la balança s’inclina cap al teu cantó…😉

  3. marta ha dit:

    Absolutament d’acord amb els vostres comentaris. A vegades cal ser una mica egoïsta.
    Per cert que acabo d’adonar-me que he fet una mena de minitrilogia de la culpa: ferir algú que t’ha ferit, ferir un innocent i ferir-se a un mateix.
    I com que això són quatre dies penso ocupar-me només de lo tercer…jeje😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s