Aquest és un post raro (aviso). De fet és un experiment sobre poesia que consisteix en intentar contestar 2 preguntes per a cadascun de 4 fragments.
LES 2 PREGUNTES
- M’ha agradat?
- Qui en podria ser l’autor?.
ELS 4 FRAGMENTS
.
Fragment 1
¿L’has vist al front de la promesa
quan, per l’amor la galta encesa,
anava a maridar-se, el nuvi a son costat?
Pobra parella que hi camines!
Ton caminoi té més espines
que el romeguer de pues fines! …
Tot, allà baix, són proves, dols i treball pesat.
Allà baix, l’ona que clareja,
quan l’has beguda t’amargueja;
el verm naix dins la fruita que sembla com la mel
Bé pots triar la més formosa,
la que et paregui més sucosa;
que la taronja, tan gustosa,
esdevindrà, amb el temps, amarga com la fel.
(fotografia)
Fragment 2
Ton aire i ton donaire és tan estrany
que no hi ha en aquest lloc home de seny
que a amar ta bizarreria no s’empeny,
a bé que tots s’empenyen per son dany;
perquè tos ulls, fent ganyes, ab engany
atrauen als qui tracten ab desdeny,
i, sent més blanca i freda que Montseny,
pe caçar los pastors tens un parany.
No és molt que a mi em caçasses ab tal giny,
que, si mir ta bellesa, prop o lluny,
la veig més cotoneta que un codony.
Mon cor, sens llibertat, de dol se tiny,
i unes llàgrimes llança com lo puny
si no vols dar-me un consonant en ‘ony’.
(fotografia)
Fragment 3
Jo us ame tantque tan humanament
mai dona foncamada en aquest món.
Jo us ame tantque en l’infernal pregon
no sent com ningú,com jo, més greu turment.
Jo us ame tantque seré eternament
en ben volersens mai trobar segon.
Jo us ame tantque quant puc dar-vos don,
tant que no pucsentir més del que sent.
I puix que és certque ab tanta fe i amor
ningú no potvoler ni més penar,
com poreu dirque só fals ni traidor?
La culpa quevós me podeu donar
és que pretenc,sofrint mortal dolor
sols aquell béque amant puc desitjar.
(fotografia)
Fragment 4
(ell)
Querideta mia,
tota eres de plata;
mira que me moro,
perquè tu me mates.
(…)
(ella)
Cuita, cotonet,
si no jo me moro,
que, si no comences,
me derrito tota.
(ell)
Puix estam a punt,
eixampla les cuixes,
mes després no digues que la agulla punxa.
(ella)
Ja comença a entrar!
Poc a poc, i cuita!
Apreta de baix
i també de puntes!
Los pèls del pixó
me punxen les vores,
mes apreta fort,
que això no hi importa!
Apreta, querit,
puix no estic cansada;
espolsa’m lo cony,
trau-ne les paparres.
Ja no en toco gens,
perquè tot és dintre.
Remenaràs bé;
jo et faré farina
Ai, que és dolç, amor!
Ai, vida! Ai, xona!
No penso menjar
mai cosa més dolça.
Puix estam cansats,
dormim una estona;
després tornarem
a fer nostres coses.
(fotografia)
Atenció!
Final de l’experiment.
Respostes apuntades? Aleshores….
LA SOLUCIÓ ALS ENIGMES
.
Fragment 1.
Segle XIX. Autor: Frederic Mistral. Mallana (La Provença) 1830 – 1914.
Fragment del Cant Desè del Poema Mireia.
Fragment 2
Segle XVII. Autor: Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona. Tortosa 1579 – Vallfogona 1623.
Poema de l’antologia Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII.
Fragment 3
Segle XVI. Autor: Pere Serafí. 1500 Venècia? – Barcelona 1567.
Poema de l’antologia Poesia escollida de Pere Serafí.
Fragment 4
Segle XVII. Autor anònim.
Poema de l’antologia Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII.