Der Palast der Republik (I)

El Palast der Republik és un edifici de Berlín que em va encisar el primer cop que el vaig veure. Era novembre del 2004 i em va semblar un centre comercial o un edifici d’oficines dels vuitanta abandonat i on predominaven els tons ataronjats. Una cosa ben estranya.

Com que sóc curiosa de mena vaig apropar-m’hi.

Durant l’època de la RDA (1949-1990), en aquest edifici hi havia hagut el Parlament i la Cambra del Poble i diversos equipaments d’oci cultural.

A l’esquerra, la Berliner Dom, la catedral de Berlín i, al fons, el misteriós Palast der Republik.

Ara a l’esquerra es veu la torre de telecomunicacions de l’Alexander Platz, emblema de la RDA, i a la façana del Palast der Republik hi ha penjat un cartell reclam que em va acabar d’intrigar.

De més a prop va cridar-me l’atenció la quantitat de gent jove que hi havia per allà perquè semblaven trets d’un garito d’Eivissa. La música acompanyava l’efecte ‘flautista d’Hamelin’ que tot allò em provocava.

Un grup discotequer havia llogat un edifici històric amb un passat político-comunista-lúdic però també un edifici malalt i, per tant, condemnat a mort, perdó, a demolició? Serien okupes? Dels legals (ep, que som a Berlín) o dels il·legals? Seria una secta d’artistes alternatius fent un happening sobre la mort de la cultura i la mort de l’artista?

La curiositat ja era morbo i la única cosa que em tirava enrera, en tots els sentits, era la tanca que evidenciava que el senyor Negoci també era allà, és a dir que havia de pagar entrada. Però pagar entrada no era el problema, el problema era que havia de descobrir on era la taquilla i havia de comprar una entrada sense que es notés que no tenia ni idea d’on m’estava ficant. Tot això sense perdre la dignitat, és a dir, sense perdre el posat imposat de ‘ei no sóc una guiri, sóc una artista autista’.

No recordo com però vaig comprar un tiquet i cap a dins. Amb l’entrada a la mà se suposa que has d’anar cap a algun lloc però jo no tenia ni idea de cap a on anar i vaig optar per seguir a algú, tot vigilant de continuar amb cara de passotilla relaxada.

Primer un passadís buit i lúgubre.

Després unes escales sorolloses amb regust de provisionalitat.

I ja dins, més escales.

(continuarà)

Em van explicar que ara estava previst enderrocar-lo perquè tenia asbest i suposo que per això em va semblar tant curiós que el segon cop que vaig veure aquest edifici, a l’estiu de 2005, a part d’estar encara dempeus, estigués envoltat d’activitat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Der Palast der Republik (I)

  1. MarkCohen ha dit:

    Molt interessant, sens dubte… per cert… ¿Quin e-mail tens ara? Mai et veig online i em torna els e-mails que t’envio.

  2. Zincpiritione ha dit:

    Amb tanta escala, no seria això la sucursal berlinesa de l’Ateneu Blocaire Vilapou???

  3. Zincpiritione ha dit:

    Ei que m’ho deixava: avui al bloc també he fet servir el “curiós de mena”, sense haver llegit el teu. Quina gràcia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s