Der Palast der Republik (II)

Després d’un passadís lúgubre i unes quantes escales vaig trobar-me, per fi, voltant per l’esquelet del Palast der Republik de Berlín.

Una plataforma sorollosa i metàl·lica feta de la mateixa provisionalitat que les escales atravessava de punta a punta tota la sala. A cada pas, el contrast terrible entre la petitesa humana i el soroll de la plataforma contra el silenci i la gairebé immensitat de l’edifici. I certa humitat que no es veia però que s’intuïa en la foscor. Sempre he pensat que la humitat fa soroll: una mena de sshhhhhhhh quan fa calor i una mena de tic-tac-tic-tac quan fa fred.

Al fons de tot, però a sota de la plataforma metàl·lica, la única font de llum de la sala.

I després, una altra sala. Un recinte més petit amb un bar i una petita carpa amb un espectacle teatral d’hipnosi on havies d’anar sense sabates. Una noia de blanc feia de deixeble de l’hipnotitzador i d’hostessa.

Algunes deixebles-hostessa, un hipnotitzador i un comunicador. Em va fer gràcia que l’hipnotitzador es feia dir Manuel Muerte, suposo que aquest nom deu sonar exòtic a Berlín.

No vaig entendre res de l’espectacle, només que deien números i que anava sortint gent de la sala amb cara d’haver perdut un sorteig. Quan em vaig cansar de l’estètica de l’espectacle i la rutina se’m va fer previsible vaig marxar.

Aquesta és la última cosa que vaig veure. Una sala amb un reixat formant una muntanyeta irregular i farcida de petites pissarres amb preguntes o paraules sueltes. Una bona imatge de la ineficàcia de fer-se massa preguntes, de l’acaparament que provoca l’excés d’informació i de la provisionalitat dels pensaments que s’esborren en el nostre cap com el guix a les pissarres.

Tota aquesta moguda correspon a una iniciativa cultural de l’anomenat Volks Palast.

Però la “Demolició” sembla que és imminent i potser algun dia quedarà esborrat del mapa, caput, per sempre més, com les paraules escrites amb guix o les paraules d’amor que no acabem de dir mai.

A data d’avui, 10 de juny de 2006, aquesta és la seva imatge caçada per una webcam. El futur és un gran dubte.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s