Der Palast der Republik (II)

Després d’un passadís lúgubre i unes quantes escales vaig trobar-me, per fi, voltant per l’esquelet del Palast der Republik de Berlín.

Una plataforma sorollosa i metàl·lica feta de la mateixa provisionalitat que les escales atravessava de punta a punta tota la sala. A cada pas, el contrast terrible entre la petitesa humana i el soroll de la plataforma contra el silenci i la gairebé immensitat de l’edifici. I certa humitat que no es veia però que s’intuïa en la foscor. Sempre he pensat que la humitat fa soroll: una mena de sshhhhhhhh quan fa calor i una mena de tic-tac-tic-tac quan fa fred.

Al fons de tot, però a sota de la plataforma metàl·lica, la única font de llum de la sala.

I després, una altra sala. Un recinte més petit amb un bar i una petita carpa amb un espectacle teatral d’hipnosi on havies d’anar sense sabates. Una noia de blanc feia de deixeble de l’hipnotitzador i d’hostessa.

Algunes deixebles-hostessa, un hipnotitzador i un comunicador. Em va fer gràcia que l’hipnotitzador es feia dir Manuel Muerte, suposo que aquest nom deu sonar exòtic a Berlín.

No vaig entendre res de l’espectacle, només que deien números i que anava sortint gent de la sala amb cara d’haver perdut un sorteig. Quan em vaig cansar de l’estètica de l’espectacle i la rutina se’m va fer previsible vaig marxar.

Aquesta és la última cosa que vaig veure. Una sala amb un reixat formant una muntanyeta irregular i farcida de petites pissarres amb preguntes o paraules sueltes. Una bona imatge de la ineficàcia de fer-se massa preguntes, de l’acaparament que provoca l’excés d’informació i de la provisionalitat dels pensaments que s’esborren en el nostre cap com el guix a les pissarres.

Tota aquesta moguda correspon a una iniciativa cultural de l’anomenat Volks Palast.

Però la “Demolició” sembla que és imminent i potser algun dia quedarà esborrat del mapa, caput, per sempre més, com les paraules escrites amb guix o les paraules d’amor que no acabem de dir mai.

A data d’avui, 10 de juny de 2006, aquesta és la seva imatge caçada per una webcam. El futur és un gran dubte.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s