Parada i fonda

Ahir vaig fer un post que em va deixar mal gust de boca. Vaig fer un post sobre les coses que em feien ràbia i després em va fer ràbia cosa pensar que havia quedat massa rabiós.

Som el que escrivim? Som el que diem? Som el que semblem? Són preguntes de llibre de manual de psicologia i de llibre d’autoajuda -suposo- i són les eternes qüestions que ens anem fent una vegada rera una altra quan alguna cosa no va com ens ve de gust que vagi.

Quan les coses van al nostre gust no ens fem tantes preguntes. Dic això perquè l’examen que he fet avui i que suposadament ahir em preparava entre posts i programes de tele m’ha anat prou bé. Evidentment no ha sonat la flauta sinó que portava l’assignatura preparada d’abans.

Però el tema és que el bon humor de després de fer l’examen i, sobretot, l’alliberament de no haver-me’l de preparar més penso que m’ha ajudat a arribar a casa, posar-me un disc del Vinicious de Moraes i fer-me un bon soparet. Quin gust.

Aprofito per recomanar un llibre que vaig comprar-me fa temps i que encara no m’he llegit, es diu Fisiologia del Gust (títol original: Fisiologia del Gust o Meditacions de Gastronomia Trascendent) i l’autor és J.A. Brillat-Savarin.

SOBRE EL LLIBRE

Pel que té de curiós us n’he copiat l’índex.

Dels sentits. Del gust. De la gastronomia.De la gana. Dels aliments en general. Teoria dels fregits. De la sed. De les begudes. Sobre la fi del món. De la gastronomia.Dels gastrònoms. Mesures gastronòmiques. Del plaer de la taula.De les parades de caça. De la digestió. Del descans. Del dormir. Dels somnis.La influència del règim alimentici amb el descansar, el dormir i el somiar. De l’obesitat.D’estar prim. Del dejú. De l’extenuació. De la mort. Història filosòfica de la cuina. Dels fondistes.La gastronomia clàssica en acció. Mitologia gastronòmica.

SOBRE L’AUTOR

Una petita biografia

Nascut a Belley el 1775 dins d’una família benestant de l’aristocràcia de l’administració judicial. Va començar la seva carrera com a jutge i la va continuar fins el 1792, any durant el qual va ser revocat de tots els seus càrrecs per haver estat considerat lligat a les forces conservadores. Es va veure aleshores obligat a emigrar als Estats Units, on va treballar com a professor de francès i com a primer violí a l’orquestra del John Street Theatre de Nova York. El 1796 va poder tornar a França, establir-se a París i reprendre, en part, la seva malaguanyada fortuna. Anys més tard va ser nomenat jutge de la ‘Cour de Cassation’, càrrec que va conservar fins la seva mort, el 1826.

Un aforisme

Contribueix més a la felicitat del gènere humà la invenció d’una vianda nova que no pas el descobriment d’un astre.

Una imatge

J.A. Brillat-Savarin

I un pastís

Tarta Savarin

Salut!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Parada i fonda

  1. karbeis ha dit:

    Osti, què inspirada!
    A mi, ultimament m’ha donat per posar-me videoclips antics (ara s’ha acabat el “goodbye stranger” de Supertramp i comença “So lonely” de The Police) i cantar i ballar.
    Prova-ho. Relaxa i et deixa be, jeje, so loooooonely

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s