Tigret i Negret

Asseguda cara la finestra intento escriure unes línies sobre un parell de gatets que vaig recollir un dia del carrer. El Tigret està mig adormit assegut al meu costat, se li tanquen els ulls, i el Negret no sé on és, deu estar ben adormit que no vingui.

Sempre havia volgut tenir gats, de petita m’imaginava que em comunicava amb ells i que eren màgics amb aquells ulls tan misteriosos i expressius. Quan vaig tenir casa meva, no va passar ni un any que en vaig agafar un parell del carrer. Havia anat a veure la projecció d’un curtmetratge i vaig anar a prendre algo després. Quan esperava un taxi per tornar a casa vaig veure travessar corrents la Via Laietana a un gatet negre petit petit. Algú fa agafar-lo i me’l va donar i vaig pensar que era fantàstic, que sempre havia volgut tenir un gat negre o atigrat, dels de carrer, a casa.

El gatet tenia molta por, no m’estranya, i estava una mica arrossinat i empolsinat, no era gaire maco però m’inspirava molta tendresa. I de sobte va aparèixer un altre gatet petit, aquest cop atigrat, que anava una mica més net i era francament bonic i dolç i tovet. Devien ser germans perquè eren igual de petitons i quan vaig posar-los de costat van deixar de tremolar tant. Després de força dubtes vaig decidir endur-me’ls tots dos a casa i vaig agafar un taxi que em volia cobrar dos euros de més, un per gat, i que finalment no em va cobrar de més. Recordo dins del taxi, els dos gats ben espantats que no paraven de miolar.

A casa vaig posar paper de diari amb terra de les plantes en un raconet i vaig resar perquè fessin servir allò de lavabo. Els vaig fer un jaç improvisat amb una palangana i una pila de draps vells i els vaig donar aigua, llet, pa bimbo i pernil dolç i vaig aprendre que els gats no mengen pa.

L’endemà els vaig dur al veterinari (no és només a Vendelplà que el veterinari és l’home més bo i més guapo de tots) i vaig estar uns mesos que no mirava la tele, mirava els gats i era feliç. Eren molt bonics. Quan es van anar fent grans van perdre l’encant que tots els cadellets tenen però ja els havia agafat molt de carinyo. Són molt dolços i bons, o això em sembla a mi. La veritat és que també són una mica pesats, sobre tot als matins que em desperten perquè els doni l’esmorzar. El cantó positiu és que gràcies a la seva insistència ara arribo més puntual a la feina.

Una cosa que em fa molta pena és quan els porto a Ripoll i veig que tenen més espai per córrer i una galeria on estar-se i després han de tornar, com jo mateixa he de tornar, a la caixa de mistos on visc a Barcelona. Les bèsties tenen preferències, estats anímics variables i qui sap si sentiments. Però nosaltres parlem massa i estem massa pendents de foteses diverses com ara la roba, la decoració, els estudis, la feina, la família i els diners.

El Negret s’ha despertat i ha vingut corrents fent saltironets, m’ha saludat, ha despertar el Tigret i ha saltat cap a la finestra. Em penso que ha vist alguna mosca volant. No té res d’estrany que s’enyorin de Ripoll quan són a Barcelona.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Tigret i Negret

  1. menxu ha dit:

    Molt millor això que deixar-los “tupervares” al mig del carrer amb les sobres del sopar. Fan molt riure quan són petitons, i de grans semblen molt elegants. (amb rodolí inclòs, tu :P)

  2. marta ha dit:

    Et refereixes al Parc Temàtic del Ripollès? jujuju Gairebé millor me’ls emporto a la font d’en Jordana…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s