Història número 7

Vaig néixer a les 12 del migdia del 27 de setembre de 1977 a Barcelona. El meu pare és enginyer industrial i la meva mare va estudiar  Magisteri i Filosofia i Lletres. Tots dos han treballat i treballen en empreses grans i pel seu compte. De petita mai no vaig entendre què feien i hauria preferit tenir uns pares amb professions de veritat com ara una mare perruquera o un pare mecànic.

Vaig viure al barri de la Vall d’Hebron de Barcelona i al de les Corts amb els meus pares i la meva àvia. Tots els caps de setmana i els estius els vaig passar a Ripoll d’on recordo la meva infantesa jugant al Passeig cada tarda, baixant a l’hort a veure els conills i fent excursions escoltant històries del passat que, en aquells moments, no m’interessaven gaire. De ben petita em va agradar molt llegir i escriure i jugava a fer de mestre.

Vaig fer-me gran, em vaig aficionar als concerts i a la vida nocturna i vaig ser una mica rebel. Els estudis em semblaven avorrits i vaig fer-m’ho venir bé per començar a treballar de secretària als 20 anys. Vaig gaudir de tenir diners i, sobretot, de no haver de pensar mentre vivia una història d’amor que no va durar gaire. Vaig començar un munt de carreres a la universitat i vaig enamorar-me moltes vegades més. He plorat molt i he estimat més del que he hauria volgut.

He fet coses bones i he fet coses dolentes i sempre m’ha faltat valor per demanar perdó. He estat molt feliç viatjant i escrivint. La meva il·lusió és acabar d’escriure un llibre aviat i formar part de la felicitat de les persones que estimo i que respecto.

Però no sempre és fàcil. A vegades la cerca de paraules per descriure sentiments i emocions és frustrant, toca assumir les limitacions de la comunicació i parlar d’altres coses es converteix en un refugi digne que fa agradable el dia a dia. Però el pont de les mirades no es pot amagar de res i pot ser tan intens que maregi. Els petons i les abraçades poden resoldre tota aquesta tensió que busca, en la creació de ficcions agradables, construir una mena de cel a la terra ple de somriures tendres i ulls humits.

La història i les matemàtiques s’assemblen. Ambdues coses requereixen un esforç i uns coneixements i fan que tot es torni relativament fàcil i lògic sense deixar de ser complex i inabastable. La intangibilitat de la història és la mateixa que la de les matemàtiques. El seu estudi pot ser un bon aprenentatge per a la vida però requereix un esforç imaginatiu sempre limitat a les dades que tenim.

La vida de les persones té història, té números i requereix, com tot, d’un cert esforç de comprensió. El meu pare m’ha deixat la passió, la meva mare la realitat i els meus avis la música, el sacrifici, el misteri i tota la resta. I diferents companys de viatge m’han ensenyat cada dia qui sóc i d’on vinc amb les seves experiències i la seva companyia. No hi ha prou paraules al món per agrair-los a tots tantes lliçons sobre la vida.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Història número 7

  1. gemminola ha dit:

    Felicitats!
    És bonic haver viscut tastant una mica de tot, i el que et queda encara per descobrir!
    Per molts anys altra vegada i a gaudir de tota aquesta gent que està amb tu!

  2. gemminola ha dit:

    Felicitats!
    És bonic haver viscut tastant una mica de tot, i el que et queda encara per descobrir!
    Per molts anys altra vegada i a gaudir de tota aquesta gent que està amb tu!

  3. karbeis ha dit:

    Marta, moltes felicitats! Com que aquestes coses ténen “capvuitada”, encara sóc dins el plaç de “felicitació vàlida”.
    Una abraçada, i esperarem les altres històries “amb candeletes” -no sé si és correcte o no… però jo ho dic. Apa-.

  4. JGVA ha dit:

    Fins a cert punt… tots som tu… En certa manera…
    Algun dia, jo al meu blog, intentaré novelitzar les meves memòries… No sé si….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s