He vingut a buscar-te

Sóc la felicitat i he vingut a buscar-te. Ja has passat prou anys sense mi i ja has après a no fer broma amb aquest joc. Ara quan passi pel teu costat, saltaràs damunt meu i t’arraparàs al meu cos amb força. Aquesta vegada no em deixaràs escapar, oi que no? Has comptat les oportunitats que has deixat escapar, les llàgrimes que has llençat damunt d’oceans muts i les que no has tingut valor de deixar sortir mai d’aquests ulls que pretenen ser un mur. Ja pots oblidar-ho tot. S’ha acabat. Acabes de guanyar la partida. Aquí tens un bitllet vitalici per al tren de l’avorriment en la línia contínua i previsible de la vida lluminosa. La sentiràs d’una manera diferent, amb un cert agraïment. Deixaràs de desconfiar. Hauràs perdut el tren nocturn, s’haurà fet de dia i la nit t’haurà alliberat del seu vent gèlid.

Quin text més previsible. Quin avorriment. Quina angúnia. Quines ganes de tornar a sentir la fiblada de la teva mirada trista i absent que m’apropa a les teves nits que no seran mai per a mi. Totes les nits et somio i et trobo. Com més t’estimo més m’allunyo de tu. No puc sortir d’aquesta presó, d’aquest túnel ni d’aquesta ficció per abraçar-te i dir-te amb un petó el que amb paraules no et podré dir mai. Només la nit desdibuixa tota aquesta misèria, et disfressa i t’emmetzina amb filtres decrèpits. Corre el vi per on corria l’escèptic. Vola fins les estrelles amb la força falsa que ara t’impulsa. No importa si tens els ulls oberts o tancats, tot és fosc i el teu cos càlid aviat serà humit. Que no surti el sol. Que res no apagui la voluptuositat de la fosca i que s’amagui la veritat rera l’artifici.

Compra d’amagat el bitllet una altra vegada. Gaudeix del risc i del paisatge. Estudia les particularitats dels altres passatgers amb atenció. Perd el compte dels arbres i de les cases, de les muntanyes i de les valls. Intenta memoritzar els colors de la terra. Endevina les hores del dia i segueix el moviment dels núvols. Sent el mareig de les baixades i l’ofec de les pujades. Juga a preveure el moviment i les seves variacions. Afarta’t de dades inútils. Fes mil coses fins acabar prou exhaust per no torturar-te més buscant la paraula justa que saps que no existeix per dir allò que no coneixem. No hi ha nits, ni dies, ni estacions, només petites il·lusions efímeres i sovint vulgars.

Inventa el nom d’una estació, fes-la possible i espera’m allà. Sóc la nit i sóc el dia. T’he enganyat tota la vida.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a He vingut a buscar-te

  1. Zincpiritione ha dit:

    El perdedor ja ho ha dit.
    U-a-u-!-!-!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s