Tres coses que m’han entristit avui

Hi ha dies que em sento tan sola com una fulla de tardor enmig de l’estiu. M’aclapara la força del sol, l’energia de les altres persones i el pes de la meva pròpia tragèdia. La vida de tothom és una tragèdia on el protagonista principal sempre s’acaba morint. Ho sabem des del primer dia i ens passem la vida sorprenent-nos cada vegada que passa. A part, sembla que hi ha persones que tenen més o menys present aquesta certesa i els afecta de maneres ben diferents. Per exemple, jo la tinc molt present no perquè em faci por la mort sinó perquè em fa por la vida i totes les insatisfaccions que se’n deriven. I aquesta por no sabria dir què és però és una cosa que em paralitza, que em fa veure clar cap a on vull anar però que no m’hi deixa anar. I no sé per què.

El fet és que m’agradaria ser més vital, més llatina, més salada, més forta, més pràctica, més animal i més lliure de com sóc perquè hi ha dies que em sento especialment difuminada en el paisatge. La meva timidesa és una mentida. Voldria ser l’Ava Gardner i tenir una cort de fans esclaus que m’adoressin tot el sant dia. La meva timidesa és ridícula i sovint adopta una fortalesa falsa i engego els que m’intueixen una llàgrima, com si amb això negués la meva feblesa i, a vegades, em ve de gust plorar de la mateixa manera que, a vegades, em ve de gust menjar gelat de xocolata belga o perdre’m pels carrers per on sempre em perdo. Ploraria. I després em carregaria d’energies a base de petons màgics per tornar al cantó dels forts, el cantó de tots els tímids i tarats que representen un paper per protegir-se de vés a saber què. Envejo les persones que creuen en Déu perquè m’imagino que quan es troben davant del penya-segat de l’esperança no perden l’equilibri i que quan es troben perduts sempre saben cap a on tirar.

Què deuen tenir alguns dies per entristir-me tant? Què deuen tenir els petons que em tornen a la vida? Les tres coses que m’han entristit avui són coses que em veig incapaç d’aconseguir, de sentir-me bé aconseguint-les, vull dir. I penso en el primer record de trobar que el món és més dolent del que jo m’imaginava. Ha passat molt de temps i ara no és que no entengui les regles del joc, és que no m’agraden i, per tant, no hi jugo i, per tant, perdo sempre; i no paro de sorprendre’m cada vegada que s’acaba la partida. Sembla ridícul però és el que em passa sovint i potser ja toca acceptar la realitat, establir bé les prioritats i deixar de patir cada vegada que veig que els altres s’embruten les mans guanyant partides. Ningú no pot lluitar contra la seva naturalesa. Més val treure’n profit. Que tinc tendència a estar trista? Doncs a escriure. Que no sóc bona a la feina? Doncs a la merda. Que no puc tenir un nòvio normal? Doncs que els bombin a tots. Jo escric i, quan puc, disfruto.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Tres coses que m’han entristit avui

  1. menxu ha dit:

    M’identifico molt amb el tema de la timidesa. Puc entendre com et sents, de debò ó_ò
    Ànims! Però no et preocupis si avui és un mal dia, com diria ma germana: De Tothom té dret a estar trist.

  2. Dessmond ha dit:

    Bé, quan entrem a la tardor, potser també ens afecta l’humor. Ara, no penso que t’hagis de creure que els demés són més forts o menys tímids o plens d’energia. Tots tenims estones de tots colors.
    Cal ser realista, sí. I pensar que els novios normals no es cerquen, es troben. I mentre aixó no passi el millor que pots fer és escriure. Això si que no ho sap fer tothom!

  3. limit ha dit:

    Senyoreta, per primera vegada i sense que serveixi de precedent, comento.
    ‘Voste es l’Aramis. Em nego a que escrigui sobre mi encara que ho disfressi en femeni. De veritat (i a les ties que les bombin, i les feines a deixar-les, i escriure que -de vegades- es l’unic plaer.).’

  4. Doncs ben fet, gaudeix escrivint. I si ets timida ets timida; ho pots intentar canviar pero cadascu es com es. Jo soc un tiu fred i poc expressiu; a les festes sempre hi ha el tipic que parla i lliga amb tothom, blablabla i a vegades penso que jo voldria ser aixi, pero no! jo soc un tiu fred i ja esta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s