Crònica d’un acte literari

No fa ni un any, fascinada per la complexitat de la seva temàtica i amb el cor ple de curiositat, vaig comprar-me un llibre seu que es diu Danubi i que encara no m’he llegit. És un escriptor de literatura feixuga, que no es consumeix sense esforç i, pel que sembla, el que escriu és fruit d’un treball intens i meticulós. M’interessa això i el fet que el seu nou llibre també planteja el problema literari de la complexitat. Una problemàtica que sobrepassa l’àmbit literari i que em sobrepassa a mi també.

Tant l’escriptor (que també és professor) com el professor de la universitat catalana encarregat de presentar-lo han tingut l’encert de disfressar-se de professors universitaris que, al cap i a la fi, és el que són tots dos. Tot un detall de coherència i de discreció en un món on últimament tothom es disfressa del que no és. La presentació de l’escriptor que ha fet el professor ha situat l’escriptor en el seu context i en les seves circumstàncies i, sobretot, ha valorat el seu compromís a l’hora d’escriure llibres de certa complexitat enfront dels llibres que es fan com xurros i que esdevenen fàcilment èxits de vendes.

Seguidament, l’escriptor ha tocat temes tan dispars com ara l’ús del present en el llibre, el fet que tots portem una motxilla que ens condiciona la vida i que és visible per als altres encara que no en vulguem ser conscients, l’existència d’uns referents clàssics en la literatura que van tornant, el fet que la història no és una línia contínua amb una direcció clara sinó una mena de sistema en el qual una possibilitat simplement té lloc, l’escriptura diürna i l’escriptura nocturna, el pessimisme històric, la dèria d’escriure, el fet que la realitat és molt més immensa que la ficció, les seves manies a l’hora de construir les ficcions, la separació de l’home quotidià de la política i el fet que el dolor individual és capaç d’eclipsar-ho tot, fins i tot el dolor de tot el món.

Difícil de resumir, l’experiència ha estat molt positiva i enriquidora. M’ha fet gràcia veure el show de les eminències, dels genis i dels fantasmes literaris, així com el tipus de públic que va a aquest tipus d’acte. A més, gairebé totes les idees que s’han plantejat m’han semblat interessants malgrat que cap d’elles no contesta cap pregunta.

Clar que les preguntes difícils potser necessiten respostes infinites i, de fet, el món seria molt avorrit sense aquest tipus de preguntes sense les quals la comunicació humana no seria el batibull que és actualment. No sé si és bo o si és dolent però els meus gats només fan marramiaus quan tenen gana o quan s’enfaden, cosa infinitament més pràctica i eficient que el reguitzell de paraules innecessàries que omplen la vida de qualsevol de nosaltres. Deixant de banda la meva sincera admiració per les bèsties, Claudio Magris, malgrat ser un home de literatura de veritat avesat al pessimisme, m’ha semblat que feia molt bona cara. En prenc nota.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Crònica d’un acte literari

  1. Dessmond ha dit:

    Si els professors universitaris han lograt disfressar-se de professors i universitaris, crec que has presenciat un moment històrics com pocs. L’enhorabona més sentida!
    No conec l’autor que cites. No dubto que sigui interessant, però.

  2. marta ha dit:

    Jo no he passat de la segona pàgina… i dissabte em vaig adormir veient Millenium… vaja, un fracàs.
    En Magris feia més bona cara i era més divertit al natural que a la tele.
    Quines coses més rares🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s