Incredulitat i iogurts

Avui no crec en les paraules i no entenc com hi he pogut creure mai. Crec en els invents per apropar-nos, en les llàgrimes i en l’or que brilla i que ens separa i ens protegeix a la vegada. Era molt petita i vaig destapar un iogurt per berenar. A la part de dins de la tapa les lletres més tètriques del món dels vius: Siga buscando. Temps era temps que alguns iogurts tenien premi i d’altres no. Tota una lliçó per a la vida. La cosa curiosa és que una vegada n’havia trobat un amb premi. Uns patins. Uns patins estèticament desafortunats. Uns patins que haurien pogut ser un instrument de tortura cubista amb rodes. I des d’aleshores res més. Només un número indeterminat de Sigabuscandos i un grapat innecessari de silencis covards. Em pregunto si no hauria estat més fàcil que cap iogurt no hagués tingut premi. Siga buscando és una ordre terrible. No entenc per què els iogurts sense premi havien de fer tant evident la seva crueltat amb missatges tan explícits.

Siga buscando què? Encara no sé què coi he de buscar ni on però, sobretot, no entenc per què he de continuar amb aquesta remaleïda esperança. Iogurts de maduixa, de llimona, de bifidus activo, de cereals, de la granja no sé què, de l’altra marca que no sé si m’agrada perquè no en compro mai, de la marca aquella que m’agrada més i que ara no recordo com es diu, dels de vidre, dels que tenen fruita a sota, dels que fan crunxi crunxi, dels que són cremosos, dels que aprimen, dels de fruites tropicals i dels de fruites del bosc, dels que no engreixen, dels que relaxen, dels que fan anar al lavabo, dels que no he tastat mai, dels que he avorrit, dels de maduixetes trencades i dels de mouse. Hi ha massa iogurts.

Siga buscando fins quan? Fins morir de fàstic, d’amor, de cansament, de sucre, de tristesa, de llet, de maduixa, de llimona, de bifidus, de cereals. Fins morir d’avorriment perquè els  consols són una humiliació i els premis sempre semblen millors quan no et toquen i es tornen vulgars quan t’han tocat. Tot plegat ja no és ni enganyós. Tot plegat és una grandíssima tonteria. L’absurd és saber-ho tot des del principi i seguir.

Aquell dia de quan era molt petita em vaig bloquejar. No he parat de seguir buscant per tot arreu. Sort que les lletres més amargues del món dels vius demà potser em semblaran dolces. El que és segur és que les lletres més tètriques de l’altre món em diran un dia que el temps s’ha esgotat. Però no dramatitzem. Com va dir Manon Lescaut abans de morir als braços del seu estimat ‘No és temps de llàgrimes, sinó de petons’. Jo no vull morir, només estimo. A vegades penso que el món no és res sense tu i que vull morir-me abans que tu. No vull haver de soportar la teva mort i no vull que pateixis la meva. Sort que no som déus. Si ho fóssim, tots moriríem en el mateix moment. A la merda l’estafa dels iogurts. Llàstima d’or.

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Incredulitat i iogurts

  1. menxu ha dit:

    Quan van desaparèixer les frases de “Sigue buscando” sota la tapa platejada dels iogurts de vidre (bé, dins d’un potet de vidre), amb ma germana agafàvem el mànec de la cullera com si fos un llàpis i enfonsàvem la tapa escribint-hi al revés: “PREMIO”. De manera que al destapar-ho sortís del dret. No colava ni en pintura, però ens ho passàvem bé.

  2. Zincpiritione ha dit:

    Fins morir de sucre…. Quina mort tan dolça!
    (i com m’agrada aquest bloc!!)

  3. Benvolguda Marta:
    sóc el teu veí i he aprofitat aquest matí de baixa laboral per llegir el teu blog i el llibre Càlcul d’estructures de Joan Margarit.
    M’agrada com escrius i en algunes coses estic d’acord. En d’altres no, afortunadament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s