Una nit a l'òpera

La protagonista del llibre Madame Bovary de Gustave Flaubert és una dona que se sent avorrida de la seva vida i del seu marit. Somia móns luxosos i delicats on imagina que podria ser molt més feliç del que és amb la seva vida. D’alguna manera, culpa el seu entorn de la seva desgràcia. Se sent agredida i empresonada en un món vulgar i ordinari que no ha triat i que no la comprèn. Davant d’aquest panorama, opta per refugiar-se en la literatura fins al punt que les històries romàntiques que llegeix l’entretenen i la consolen de tot plegat.

Però un dia té l’oportunitat d’anar a l’òpera i es torna boja. Es torna boja perquè el tema de l’òpera que va a veure, curiosament, és la bogeria. Es torna boja perquè se sent com a casa enmig de tota la tonteria del luxe, l’aparença i l’ostentació que fins aleshores només havia trobat en les novel•les romàntiques que llegia. I es torna boja perquè coqueteja com si estigués protagonitzant una d’aquestes novel•les. Mentrestant, el seu marit, avorrit i bona fe, no s’adona de res, ni de la ficció que hi ha a l’escenari ni de la que té al costat. Sort en té.

M’hauria agradat veure l’òpera que Flaubert va voler que fes embogir l’infeliç Mme Bovary però vaig confondre’m d’òpera i vaig anar a veure’n una altra però potser per això, afortunadament, no vaig embogir. No ho sé. El cas és que vaig pagar 8,5 euros per anar al galliner del Liceu.

El primer acte el vaig passar al costat de dues dones horribles que es petaven de riure cada cop que els protagonistes deien alguna cosa sobre l’amor, és a dir, cada dos minuts, i vaig fixar-me que hi havia un parell de llocs buits al tercer pis. Després de beure una copa de vi negre enorme a la sala dels miralls, vaig córrer a ocupar la meva nova posició però em vaig equivocar de porta -o de pis, què sé jo!- i no va poder ser.

Vaig haver de tornar, resignada i una mica borratxa, al meu seient proletari i sense visibilitat del cinquè pis per veure per la pantalleta de video el segon acte. Renovada la meva tècnica de ‘tocado y hundido’ vaig corregir el meu error en el següent entreacte i vaig ocupar un fantàstic i privilegiat seient a la part central del tercer pis sense atrevir-me a mirar enlloc que no fos l’escenari per por a mirades inculpatòries durant els dos actes finals.

La veritat és que m’ho vaig passar molt i molt bé tant des de la primera posició soferta però etèria, com des de la segona posició impostora però impressionant. Segurament al Liceu hi ha més diners que sensibilitat però això ja seria un altre tema. A l’òpera hi ha el que hi ha però potser us agrada… l’espectacle!

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Una nit a l'òpera

  1. Bravant ha dit:

    Jo vaig portar-hi una vegada una amiga que no havia estat mai a l’òpera i em va explicar que va tenir la mateixa sensació que Madame Bovary, amb les llums apagant-se. I què hi vas anar a veure, si es pot saber?

  2. Bravant ha dit:

    No, jo aquest any només he anat a veure Don Carlo. Tinc entrada també per a l’estrena (!) de L’holandès errant. Amb l’amiga, vaig anar a veure Turandot. Impressionant. MOlt bona funció, entots els nivells.

  3. Bravant ha dit:

    Ma mare, encara no sé com, va anar a l’assaig general. No li va agradar gaire. Mala senyal. I pel que he sentit i llegit, no val la pena. O sigui, no 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s