Els quatre espectacles del Liceu

L’espectacle número 1 és a l’escenari i inclou l’orquestra. Hi ha una història, una partitura, un llibret, uns músics, uns actors, unes veus, uns vestits i uns decorats. Com tot, si t’agrada, pot resultar preciós i molt emocionant. Els grans temes de l’amor i de la mort farceixen els arguments. Val la pena provar-ho, sobretot si tens curiositat i una petita intuïció que et diu que potser t’agradarà anar a l’òpera.

L’espectacle número 2 és el públic i té moments de glòria a l’entrada i a la sortida però, sobretot, en els entreactes. És apassionant observar i deixar que t’observin. Hi ha joves interessants, hi ha gent discreta, hi ha gent llampant i hi ha senyors croqueta. Els senyors croqueta són un tipus de persona d’edat avançada i ben vestits però sense expressivitat facial que de lluny fan l’efecte de ser una croqueta gegant sobreposada damunt d’una estàtua de forma humana. El detall més característic dels senyors croqueta és la seva mirada viva i humida que, inesperadament, et pot sorprendre suplicant-te, vulnerable però a traïció, una truita de patates.

L’espectacle número 3 són totes les coses boniques que es deriven de l’espectacle número 1. La melodia de la música, l’argument de l’òpera, allò que en diuen la lírica, la foscor i el silenci, la capacitat d’emocionar, de fer tremolar i de fer plorar. En definitiva, l’intent heroic de superar a cops de bellesa la imperfecció humana per transcendir i, enfrontat a això, el més que relatiu èxit que assoleix aquest esforç entre el públic, òbviament el secret més gran del món perquè la sensibilitat i els diners sovint s’apropen però, em temo, segueixen camins paral•lels.

L’espectacle número 4 el protagonitza la meva àvia explicant-me que quan tenia 12 anys treballava en un taller de costura prop del Liceu i que amb una amiga seva es passejaven per davant i jugaven a fer veure que hi anaven i es preguntaven, presumides, que quin vestit es posarien per anar-hi. La meva àvia no ha anat mai al Liceu i es va emocionar quan li vaig dir que hi havia anat. Vaig explicar-li l’argument i el va entendre millor que jo i que tot l’exèrcit de senyors i senyores croqueta que escalfaven les butaques. És fàcil que entre el públic del Liceu hi hagi més diners que sensibilitat però no per això em quedaré sense el gust d’anar-hi i passar-m’ho bé sempre que pugui. El meu pare diu sovint que tinc gust de rica i butxaca de pobra però a mi només em preocupa acabar fent cara de croqueta. Em temo que esgotaré tots i cadascun dels destins on aquest miratge de l’estat del benestar assequible (8,5 euros en aquest cas) em porti. Per si un cas i perquè m’encanta

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els quatre espectacles del Liceu

  1. Benvolguda Marta:
    massa sovint la cultura és víctima de la llei de l’oferta curta i la demanda sense criteri. L’òpera, originàriament un espectacle “de masses” n’és una víctima. Encara avui la percibim com una cosa només per a rics.
    I té nassos, perquè avui en dia és més cara una llotja al Camp Nou que al Liceu. Comprensible, ja que al Camp Nou avui en dia pots fer els contactes d’alt nivell que fa 100 anys només es podien fer al Liceu.

  2. eumolpo ha dit:

    ei no esta mal, me ha gustado la vision de los dandi como señores croqueta.. farcits 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s