Ai merda merdeta merda

Els excessos no són mai bons, diuen, però avui em ve de gust cagar-me en tot. Ompliré de merda aquest món per uns segons, després ho netejaré tot i ja estarà. No és greu. Convido tothom a aquest exercici saludable i higiènic perquè ja em cansa tanta contenció, tanta disciplina i tant gust, gust, gustet.

Avui toca merda. Maaambo!!

Començaré per dir 8 coses fastigoses. Una burilla, una tifa, un moc, un vòmit, un pet pudent, un litre de diarrea, una safata de pus i un llimac aixafat. Continuaré per suspendre un professor de literatura catalana medieval de la Universitat de Barcelona per haver suspès una alumna com jo. Ja està. Seguidament diré que unes quantes persones són imbècils. Xxxxxx Xxxxx és imbècil, Xxxxxxx Xxxxxx és profundament imbècil, Xxxx Xxxxxx és tan imbècil que es mereixeria que li vomitessin a sobre setze vegades seguides cada dia de la seva vida i Xxxxx Xxx és imbècil i punt. Fet. I ara el gran concurs ‘A la càmera de gas hi falta gent’. En aquest apassionant concurs, després de grans deliberacions, un jurat selecte ha escollit els millors candidats per entrar a la càmera de gas en directe. Però quina mena de text merdós…!? Eiiiiii….Ho he aconseguit. Quina rapidesa. Visca la merda. Ja està. Tot ben emmerdat. Que us sembla que encara no hi ha prou merda aquí? A la merda!! És la meva merda i ja n’hi ha prou. Però… Atenció, canvi de plans. El gremi de llimacs sodomitzats de l’Uzbekistan s’encarregarà, gustosament o no, de la lloable i meticulosa feina desemmerdadora. Sí, és la feina de merda que abans he dit que faria jo però ara m’ha semblat que era una merda i sort que dividits en dos equips, els llimacs esponja i els llimacs llepadors, diu que aniran alliberant de merda aquest món. Arreu algú o ningú ha instal•lat un número tan gran com indefinit de càmeres ocultes per anar enregistrant les imatges d’aquesta empresa estúpida per tal que els llimacs no se sentin cohibits mentre queden immortalitzats menjant merda per a satisfer la nostra malaltissa curiositat. Ara sí. Ja està. Només m’he oblidat de dir merdòfia i tifarada. Ara sí. Ja està. De debò –que rima amb cagalló-.

És possible que alguna associació de merda senti que aquest text té en poca o en cap consideració la merda en si. Val a dir que no és per això que l’autora declina qualsevol sentiment de culpa i es tira un pet a la salut del món.

Pppt.

I un cop fet aquest homenatge marró gairebé purí i no especialment porc, una reflexió estranya: la bellesa espanta. Espanta la bellesa i espanten les coses boniques de la vida. Espanta dir que això, allò o allò altre, en realitat, no és cap merda. Perquè la merda ens repugna i, justament per això, no ens fa gens de por. Per intentar posar remei a aquest problema fètid i inquietant, demà, que ja no serà un dia merdós, penso celebrar el dia de les coses boniques. Hi esteu tots convidats també.

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Ai merda merdeta merda

  1. El Teu veí ha dit:

    Comence a témer per la meua vida

  2. Zincpiritione ha dit:

    Sublim! Et mereixes un doctorat honoris causa de la Universitat minúscula de la Portella!!!!

  3. eumolpo ha dit:

    quin pet mes senyorial.. debes de ser una tia fina, si señor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s