Senyoreta Heroin de Sunday-Morning

…Arribo tard. No passa res. Passa. A què juguem avui? T’ho has preparat? Sí. El que em vas demanar. No recordo haver-te demanat res. És igual. A qui li importa aquest detall? Aquí tens un paper. El parteixo per la meitat. Un bolígraf per a cadascú. Agafo el rellotge de cuina. Que compti cinc minuts. Jugar a veritat, acció o petó pot ser molt avorrit. Sí, bé, depèn. O molt divertit. Depèn. Ara no et sabria dir de què depèn però recordo que depenia d’alguna cosa. De què estem parlant? Ni idea. Deixem-ho estar. Ara calla, que m’he de concentrar i tu també. OK. D’acord. Tens un punt autoritari. No ho hauria dit mai. No despistis. Mira’m als ulls i escriu el que t’agradaria fer. Jo faré el mateix. No trobaràs una manera més entretinguda de passar el dia d’avui. Cert. I tu igual, no t’enganyis. Oh no. Canvi de plans. Ho sento. Ja no em ve de gust. Per què? Tens problemes? Ets tímida? Ets tonta? Et fas enrera? Tens por? Ets tonta? Això ho has dit dos cops. De què vas?

El què? No estaràs enamorada??? 

Nonono. Clar que no. Jo visc al moment. Sóc tan forta com tu. Tan freda com les altres. Tan natural com les altres. Tan divertida com les altres. Sóc exactament com totes les altres. Tranquil·litzador. No voldria arriscar-me ara mateix. Ah, doncs, per això no has de patir. Tu també oi? Jo també què? Que si tu també ets tan fort, tan fred, tan natural i tan divertit com els altres. Tu què diries? Que sí. Doncs ja està. Fem-ho. D’acord. Però és que ara mateix no ho veig clar. Però per què no? Ostres. Ho sento. Però és que jo just en aquest punt, m’equivoco. I giro cap a l’esquerra. Tranquil·la. Hi ha un cartell enorme que diu clarament ‘Prohibit girar cap a l’esquerra’. Fem-ho i punt. És una opció. És la millor opció. Tens raó. Però és que tot és mentida. Que no ho veus? Sí, és veritat però gaudim d’aquest moment. Fem-ho. Però és que m’atabala fer-ho i punt perquè sé que just després voldré girar cap a l’esquerra. T’he explicat mai quantes vegades m’he equivocat? Fem-ho i punt. Val, sí, d’acord. Fem-ho i punt. Mira. Et miro. Ho estem fent. Te n’adones que no passa res? Sí. I no és cap novetat. És després que voldré girar cap a l’esquerra. Just quan ja no hi siguis. Seguim-ho fent. Que no t’agrada fer-ho? Sisisi m’encanta fer-ho. I justament amb tu ara mateix. No podria ser millor. Bé, potser sí. Però, clar, aleshores tot hauria de ser diferent i tu no series tu i jo no seria jo i, de fet, això seria una altra història. En fi, res, que m’estic embolicant. Ostres. Saps què? Trobo que tot plegat està prou bé, sobretot tenint en compte com va el món i que jo estava perduda i que tu diria que també. Està bé haver-nos trobat. De fet, tota aquesta història dels valors que s’han perdut o que no han existit mai sempre m’ha semblat una enganyifa dels infeliços. La gent necessita queixar-se de tot i això fa que la realitat sembli depriment però ara mateix dubto de tot, de tot el que és dolent, vull dir. No te’n riguis però és que diria que sóc feliç. Què dius que què? Ho hem fet i punt…

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Senyoreta Heroin de Sunday-Morning

  1. El Teu Veí ha dit:

    menta menta menta Albacete Albacete Albacete Albacete menta menta menta Albacete Albacete Albacete Albacete menta menta menta Albacete Albacete Albacete Albacete
    menta menta menta menta menta menta menta menta menta menta menta menta menta menta menta menta
    On és l’Iker Jiménez?
    A Albacete, obviament

  2. grass-shopper ha dit:

    visca la velvet! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s