Avui toca amor

Una nit a Roma jugava a mirar persones i a imaginar-me la seva història. Mirava parelles i m’imaginava quin tipus de relació tenien i en quina fase de l’enamorament es trobaven. No recordo quantes parelles em vaig dedicar a analitzar però recordo que tenia la impressió que semblava que es veia claríssim qui passava de tot, qui patia, qui estava penjadíssim i qui es moria de ganes de fugir. De sobte, una parella fantàstica va hipnotitzar-me. Vaig observar-los durant molta estona. Eren una parella vital i encantadora, xerraven, reien, s’atropellaven amb les paraules, els ulls els reien i tenien pressa però no tenien pressa. Quan van marxar els vaig fer una fotografia per no oblidar-los. La fotografia va sortir malament. O no. Només dos puntets de llum a la porta d’un restaurant de Roma.

Recordo una altra parella deliciosa que vaig veure en un concert de Pink Martini a Lisboa. Ella ballava des del seu seient totes i cadascuna de les cançons amb passió relaxada i ell, sense parar de somriure, la mirava amb devoció mentre ella es deixava mirar. Tots dos gaudien enèrgicament de la música i de tot. Potser eren lleugerament excessius però em van enamorar. No hi ha plaer més gran que veure el plaer de l’altre. De tant en tant encara els recordo.

Un dia al metro de Barcelona vaig veure una altra parella encantadora. Seriosos i solemnes tots dos van seure davant meu. L’home repassava una mena de programa de cursos molt avorrit que va captar la meva atenció. Mentre ell llegia en veu alta, ella tractava d’estar atenta i de no embolicar-se amb els horaris que ell li anava dient. Tots dos van mostrar-se extremadament concentrats fins que van trobar la combinació perfecta i van llençar somriures alleugerits sense mirar-se. Els cursos eren només una excusa –qui sap si petita o gran- per trobar-se. He pensat en ells molts cops després.

Segurament quan les vaig veure, aquestes tres parelles es trobaven en la fase màxima de l’enamorament. Per enamorament entenc aquella mena d’evolució que pot ser que facin dues persones que es troben i que decideixen jugar a ser parella o amants, o que senzillament flirtegen. M’enamora l’encant d’aquesta fase efímera. M’enamora com m’enamora tot. M’enamora i punt. M’enamora.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Avui toca amor

  1. grass-shopper ha dit:

    Estic d’acord amb tu, el plaer de la persona estimada sovint produeix encara més plaer per a tu.
    salut!
    grass-shopper

  2. Bravant ha dit:

    Jo també miro persones i recreo les seves vides. I m’ha encantat la descripció que has fet de les parelles com es miraven i s’estimaven. És realment, com era, n’estic segur.

  3. J. Söldner ha dit:

    Se m’ha acudit que podia provar això:

    No he aconseguit gran cosa… però darrere de les ombres sempre queda alguna cosa, encara que sigui granulada i difícil de reconèixer😉

    A part, a mi, el que m’ha enamorat sempre d’una noia és la il·lusió. La capacitat d’il·lusionar-se. Hi ha més coses, és clar, però això… és determinant.

  4. Pilar ha dit:

    Ai, així anar mirant per blos he arribat al teu i he trobat aquesta entrada, que he trobat deliciosa! Encara que és del 2007, no m’he pogut estar de comentar-la! Trobo molt bo aquest joc teu de mirar parelles!🙂

  5. Pilar, gràcies al teu comentari he recordat les parelles. Qui sap on deuen ser ara! Em quedo amb el record que em van regalar sense saber-ho, que no és poc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s