Avui toca incertesa

 

Em diu que estic enamorada de l’amor i que ell no s’ha enamorat mai, que l’amor és una elecció i que no hi creu. Afegeix que li agradaria trobar, algun dia, algú que el sorprengués amb una fascinació intensa i penso en el llampec que li cau al pastor rostit de la pel·lícula Tierra de Julio Medem. Podria fer una llista de les persones que m’han dit, al llarg de la vida, que faci el favor de no enamorar-me. Són els membres de l’orde dels cors glaçats. No els he entès mai. Estan segurs de massa coses. Per mi, l’única certesa és que l’amor està fet d’incerteses. Estimo sense comprendre què és estimar ni què estimo.

Em demana un adjectiu que m’agradi i dic “misteriós”. Discutim una bona estona. Potser no és l’adjectiu adequat. És veritat. Em refereixo a la capacitat d’aportar idees en tot moment i a l’habilitat de fer-les interessants, gairebé sempre. Algú que té aquest poder i amb qui tens aquest poder. Penso en una persona en canvi constant i ric pensant que, de fet, l’home estàtic és només una cançó. Penso en algú que no s’esgota i que no m’esgota simplement perquè descanso i perquè descansa. Algú que no pots preveure en tot moment què farà i que no arriba a ser imprevisible del tot. Algú que no té final però que té alguns principis. Una caixa de sorpreses però no l’home orquestra. Un home reservat però tampoc un mim. Com més ho intento escriure, menys clar ho veig.

Em diu que amb l’edat apareixen més pors a l’hora d’enamorar-se. Li dic que són les pors de sempre, només que ja no són cap novetat. No m’escolta i diu que amb l’experiència i els anys viscuts, l’amor es torna menys espontani i menys temerari. Que només a l’adolescència t’hi llences sense xarxa. Em nego a creure-m’ho. Penso en les cartes de Gustave Flaubert a la seva amant Louise Colet. Agraeixo haver trobat aquest llibre. Em mira amb desconfiança i em diu que només els homes poden ser romàntics, que les dones sempre tenim altres interessos. Em despisto i em pregunto si pot ser compatible tanta il·lusió amb tanta certesa. Callo i espero un petó. Potser té raó.

Li dic que pensi en un menjar que li agradi. Li pregunto si no li sembla que és fins i tot millor quan no en coneix els ingredients o quan n’ignora la recepta. No diu res. El misteri de trobar deliciosa una cosa que no saps com està feta em recorda l’enamorament. Amor de vós en sent més que no en sé. És exactament això. Ausiàs March ho sabia. L’amor és un crit intens, afamat i ignorant. És una força i és una feblesa. I m’avorreix parlar-ne.

Vaig escriure això fa una setmana i vaig pensar que, per fi, ho havia entès tot. M’equivocava. Sempre m’equivoco. No sé res. No entenc res. No sé què sento. No sé si estimo. Però que ningú no em talli les ales. Ni les d’avui, ni les d’ahir, ni les de demà.

 

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Avui toca incertesa

  1. J. Söldner ha dit:

    Que complicat… Però em penso que en aquest camp, ningú sap gran cosa.
    Ara, jo no sóc dels que tenen por d’enamorar-se, sinó dels que temen que això no torni a passar.
    *
    A mi també em diverteixen aquestes nits… són coses que passen de tant en tant, però valen la pena; la nit és per això, per a viure els moments més estranys, no?

  2. grass-shopper ha dit:

    d’escriure en amor per a mi m’apassiona. no només això, de viure, parlar-ne, morir-me, entendrir-me i revolucionar la meva psique atrafegant-la, visc en amor.
    A cops penso que és una obssessió pas que en realitat és el meu motor.
    Caigueu d’amor, doncs no caure seria tot un error.
    el meu costat més sentimental

  3. Bravant ha dit:

    “La caza de amor es altanería”. És un tema complicat aquest… Jo he començat a perdre-hi la fe… La natura ens preparar químicament per a l’amor físic per un temps i prou. Una altra cosa és l’amor o estimació pels amcis i els familiars. Però no parlem d’això, oi?

  4. Collons, quines converses!! Això que amb l’edat fa més por enamorar-se potser és perquè no és el mateix tenir un desengant quan tens 15 anys que quan en tens 40. Clar que avui en dia tot és possible!

  5. La reusenca ha dit:

    A mi no m’avorreix que en parlis… i no, les ales sempre a punt.

  6. yrun ha dit:

    QUanta raó tenia Ausias March. Preciós.

  7. astrid ha dit:

    el fotograma que encapçala el teu post, de “deliciosa marta”, a mi també va agradar-me.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s