Un blau al cul

 

No puc fer-ho bé. Per què? No ho sé. No puc. Ho trenco tot. No has trencat res. Que sí. Que ho trenco tot. Cada vegada. Mira-ho bé. Necessito que algú m’ho digui. Que algú et digui què? No ho sé. Desapareixeré. M’amagaré. Vull que se m’empassi la sorra del desert, la boira de Vic i l’aigua del mar. Ets covarda. No. És que encara puc equivocar-me més. Dóna’m temps. Faré que m’odiï. Bé. Ni això. Senzillament faré que m’acabi despreciant. I no caldrà que m’hi esforci gaire. No li he agradat mai de debò. Ho sé. Creu-t’ho. Ho he sabut sempre. Si ho penses gaire, al final serà cert. A més, què vol dir això d’agradar de debò?! Posats a imaginar coses, també podries pensar que ets fantàstica i que, a ell, li encantes. No. Això no. No seria cert. I què? Podries pensar-ho igualment. No. Sempre dius que no a tot? No. 

No te n’adones que el teu despreci et desprecia? No. Però m’adono que l’estic pifiant. Cada cop estic més espantada. Tinc por. La por que tenen les criatures a la foscor. Una por irracional. Què creus que necessitaries per deixar de tenir por? Agafar-me a ell ben fort. No arreglarem res així. Ell també pot caure. El que has de fer és caure tu sola i veure que no passa res. Has de perdre la por d’una vegada. Potser és la teva última oportunitat. No. No puc. És absurd. Em trenco el cap buscant paraules i suplicant. Tota l’estona penso que l’he pogut ferir amb això o amb allò. Au va. Et recordo que no ets el centre de l’univers i que no resultes tan feridora com voldries. Però per si un cas. Per si un cas què? No. Res. Que tinc por. Tinc por de fer-ho. El què? Tot. Tota l’estona. Quan? Sempre. Tinc por de tot. De ferir i de ferir-me. Sobretot de ferir. Vols dir que ets sincera? Sí. Jo crec que no. No.

Si ho saps, canvia. No puc. Per què? No ho sé. No dec poder. Això és una excusa. No. Com s’ho fan els altres? Suposo que no deuen ser tan imbècils. Potser cal que algú et parli clar d’una vegada. I que em diguin que sóc imbècil?! Diria que és evident que ningú no necessita insults. I doncs? Què necessites? Amor? Com tothom. Quina estupidesa. Entendre’t és una tortura. L’estimes? No he parlat de sentiments en cap moment i no vull parlar-ne. No cal. No pots ser dolça. Que sí que ho sóc. No. La vida és una merda. Au va. La vida és fantàstica. El problema ets tu. Fa anys que t’arrossegues i la vida no espera. N’ets conscient?

Para de jugar d’una vegada. Maleïda por. T’esgota. L’esgota. No avances. No deixes avançar. Ànima de melodrama. Fas riure. Tot s’acabarà! Quina por!!! Prou pors. Menys plors!!! Ets una exagerada. Sí. En això no enganyo mai. I què? Quin mèrit té això?! Mort al formigó! No t’entenc. Que fugis: que caminis pel bosc, que toquis la molsa tupida verda i violeta, que acariciïs flors, herbetes i arbres, que trepitgis neu, que pedregui una miqueta, que faci vent, que plogui i que surti el sol, que nevi i que soni la música! Plora aquesta nit que tot et sembla greu i terrible però demà deixa’t caure. Res no serà tan dolorós com no esforçar-t’hi. Per última vegada: no tinguis por de res ni de ningú.

[@more@]

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un blau al cul

  1. marta ha dit:

    Tirai: Jo crec que sí. En Pere sense por, per exemple!
    Perdedor: Aiiiii Ara em quedo amb la intriga!!!!
    Jana: Són dues opcions certament molestes… però n’hi ha més (d’opcions)
    Crostaman: Una lletania fantàstica… moltes gràcies pel súper comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s