Repeticions

Noche y dia. Disponible a: http://www.astromia.com 

Tornem-hi. Una altra vegada. No està malament. Però a mi la rutina m’avorreix, aviso. A mi també. No cal que ho fem si no vols. Tirem la casa per la finestra? Em sembla una tonteria. Però sí, d’acord. Tot fóra. Llenço aquest coixí tacat. Llenço aquest llibre avorrit. Llenço aquesta planta seca. Et llenço a tu. (…). És broma. (…). No. (…). Què? (…). Que no és broma. Que en el fons és el que voldries. Llençar-me. Oblidar-me. Perdre’m de vista. Jo no vull res. T’he dit mai que volgués res? No. Veus? No vols res i no has volgut mai res. És el que dic. O pitjor encara.

És que no vull convertir-me en l’amant ideal amb qui compartir hipoteca i criatures només perquè ja comencem a tenir una edat. Ja ho sé. Em sembla que justament per això m’he enamorat de tu. Sí? Sí. Doncs m’estressa. Ja ho sé. Perdona. Diuen que sóc així. Doncs jo no crec que et convingui, la meva vida és molt complicada. Ni idea però penso massa en tu. No és res personal. Coses del rellotge biològic, suposo. És possible. Però m’estressa igualment. De fet, m’estressa més. Ho sento. Mira que fa temps que intento anar marxant. Ja ho sé. I em sap greu. Em sap greu que pateixis. M’ho imagino.

Prou. M’embafa tanta conversa civilitzada. Em mareja aquesta boirina de pel·lícula intel·lectual. Tu et distreus amb les paraules però jo m’hi faig mal. Follem o no follem? Amb aquest panorama potser millor que no. M’agradaria fer les coses d’una altra manera. A mi també. Com pot ser que et confonguis tantíssim? No ho sé. Diuen que només veig les coses clares durant els dos primers segons. Que després ho pinto tot de color rosa, d’aquell rosa xiclet que de seguida s’embruta perquè tothom l’acaba trepitjant. Sona dramàtic. Sí però sovint després sóc capaç de volar. Vols dir? Em sembla que només vola la teva imaginació.

Saps que hi ha dies i que hi ha nits? Doncs, de la mateixa manera, les coses comencen i s’acaben moltes vegades. No hi ha grans principis ni grans finals. Què hi ha doncs? Repetició. Molta repetició. Sempre. Fins que et moris. Quina finalitat té que tot hagi passat ja abans i que tot torni a passar de nou? No ho sé. Potser que cada vegada pot tenir la seva gràcia. Estigues tranquil·la. M’agradaria. Què proposes? Que n’aprenguis. La història d’amor que pretens fer reviure no va començar mai. Però les repeticions poden estar bé. Sempre estem igual. Me’n moro de ganes. Tornem-hi. Una altra vegada.

 

[@more@]

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s