Secretària fidelitzada busca mecenes

Quan havia d’anar a la universitat vaig decidir que no em venia de gust, que el que volia era viure la vida real i ser una persona feliç amb una existència senzilla. Tenia un noviet força espavilat que em feia sentir estimada i desitjada, i no necessitava res més. Roba esportiva, amor i chopped, així vaig imaginar que seria la meva vida. Vaig apostar amb orgull pel triomf de les coses útils i per un somni de felicitat basat en la pertinença a certa classe suposadament treballadora. I fins i tot vaig pensar que em rebel·lava d’una manera heroica i romàntica contra totes les persones tristes i avorrides que em semblava que estudiaven per aconseguir una felicitat que no s’obté ni amb diplomes ni amb nòmines.

Els meus primers anys de secretària van ser molt feliços. Una felicitat només comparable a la felicitat que recordava del parvulari. Mentre la universitat formava Bouvards i Pécuchets en sèrie, jo feia de secretaria megalòmana i em convertia en una quasi-estrella de l’ofimàtica en un món de llestos histriònics que es feien un embolic amb l’ordinador. Em sentia tremendament útil. I quina felicitat més sincera! Llàstima que va ser efímera i, mica en mica, vaig passar a convertir-me no en una carabassa sinó en una secretària amargada i insatisfeta. Pots arribar a ser una pringada –dins i fora de la feina- i, d’una manera força convincent, negar-ho mil vegades perquè el món accepta millor les mentides que les veritats.

Han passat deu anys. Quina angúnia. I he de dir que odio la meva feina amb tota la meva ànima. Odio el temps que hi perdo. Odio haver de dir que n’estic contenta. Odio que m’entretingui. Odio estar-hi absolutament enganxada. És molt pitjor que mirar la tele! I voldria reinventar-me una altra vegada perquè ara sí que vull ser burgesa! Abans em semblava que n’era i ho trobava horrorós però ara veig que és molt pitjor no ser-ne. I és que una visió massa optimista de les arques familiars i massa ganes de ser una adolescent problemàtica pot ser una combinació explosiva i tot un despropòsit. Algun mecenes a la sala que em vulgui retirar?

 

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Secretària fidelitzada busca mecenes

  1. Bravant ha dit:

    Quan un s’ha d’afrontar a una hipoteca és quan es desitja ser burgès i es deixa estar d’altres coses. És així de dur. I així de real. Alguna alternativa al comunisme? I al capitalisme?
    Espero que algun dia trobis una feina que et satisfici plenament!

  2. astrid ha dit:

    Estimada Marta, sembles molt llesta, segur que si t’ho proposes pots reinventar-te al mateix temps que fas la feina que no t’agrada. Fot-li canya!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s