Nostàlgia

Aquest és el preu. Jugar a perdre’m. Pensar que jugo a trobar-te. Somiar que jugues a trobar-me. Caminar sense saber el nom dels carrers. No anar enlloc. Durant molta estona. Distreure’m veient algú que ja he vist abans i que recordo. O algú que he vist més d’un cop en el mateix lloc. O el doble (més jove, més vell, més gras o més prim) d’algú que conec. Una mirada. Una criatura. Algú que plora. Un petó apassionat. Una discussió. Una angoixa (meva o teva?). Tot, absolutament tot, m’interessa. Però l’escèptic em recorda els dies de tristesa exagerada en què no veig res i, enmig d’un atac egocèntric de magnituds geocèntriques, poso cara de western i em limito a acomiadar-me d’aquest món que odio i que adoro a la vegada.

Ya no estás a mi lado, corazón
en el alma sólo tengo soledad
y si ya no puedo verte
porque Dios me hizo quererte
para hacerme sufrir más
Siempre fuiste la razón de mi existir
adorarte para mi fue religión
y en tus besos yo encontraba
el calor que me brindaba
el amor y la pasión
Es la historia de un amor
como no hay otro igual
que me hizo comprender
todo el bien todo el mal
que le dio luz a mi vida
apagándola después
Ay que vida tan oscura, corazón
sin tu amor no viviré

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s