Visca la literatura!

Vaig arribar a casa i va començar a ploure. S’havia fet fosc. Vaig engegar la televisió i una veu terrible va espantar-me cridant-me pel meu nom i dient-me coses intensíssimes que no eren ni noves ni velles. Va ser així que vaig tornar a la vida morint-me amb unes paraules que ja coneixia perquè les havia sentit sense entendre-les qui sap quantes vegades.

Que continuï adormida la política, que continuïn els savis fent tertúlies, que els que ens emocionem seguirem trobant en la ficció un refugi càlid per a la realitat que crema i que glaça.

Poc importa si ho hem sentit o si ho sentirem. Importa el misteri d’unes lletres aparentment mortes que ens fan viure -ni reviure ni previure- la vida i la mort.

Marta! Ai Marta!…Si jo no et puc matar, no, perquè t’estimo, Marta! T’estimo! I t’estimava des d’allà dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te. I t’he estimat encara més al venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com l’aigua dels cims a ajuntar-se amb l’aigua de la mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga d’amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m’atraus a mi; perquè et desitjo i t’estimo, Marta! i ara més, ara més; per… perquè no ho sé el perquè, ni em fa el saber-ho! Perquè m’has enganyat potser; perquè he sentit la calor de la teva sang; perquè t’he respirat a tota tu jo! I mira, per mi no hi ha lleis d’ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure, i vui jo, perquè ho vui, besar-te i mossegar-te fins a l’ànima, i estrenye’t en mos braços ofegant-t’hi en ells, confonent en un afany rabiós la mort i la vida, com a home i com a fera, que ho sóc i ho vui ser sempre home i fera, tot junt, tot, contra de tu i amb tu, i contra tothom, de la terra. I ara que me la vinguen a prendre! Ira de Déu! Que vinguen!

Aquest fragment pertany a l’escena VIII de l’acte segon de Terra Baixa d’Àngel Guimerà (1845-1924). El va llegir l’actriu Anna Lizaran durant l’espectacle inaugural del programa de la cultura catalana de la Fira del llibre de Frankfurt d'aquest any. Aquest acte va tenir lloc el passat dimarts 9 d’octubre i es va retransmetre en directe pel canal 33. El vaig veure sencer a partir d'aquesta lectura de Terra Baixa i em va agradar molt.

Diversos actors van llegir diversos textos literaris i també van haver-hi actuacions musicals més o menys relacionades amb la literatura. Algunes lectures em van emocionar especialment fins al punt que, en un inesperat instant de glòria expressiva personal, vaig ser capaç d'enviar uns quants sms que deien: ‘Voldria ser a Frankfurt’. Tot un èxit. Poques vegades a la vida, amb només quatre paraules, he aconseguit dir exactament el que volia dir.

 

[@more@]

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Visca la literatura!

  1. dErsu_ ha dit:

    Sort, encara, que no va aparèixer cap geni sortit de qualsevulga llàntia marevellosa, per facturar-vos cap a la capital mundial del hot-dog.

  2. Zincpiritione ha dit:

    Si Àngel Guimerà tingués mòbil, cap SMS seu no ho hauria expressat millor!

  3. marta ha dit:

    Zinc: Quina por rebre un sms d’Àngel Guimerà…
    Enric: Sí. I n’hauries pogut fer una bona crònica. Però bé… Sempre ens quedaran els polígons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s