Alternança

Aquesta és la desgràcia. Imaginar-te al meu costat amb cara de cervesa esbravada. A estones penso que m’he enamorat. Per avorriment l’escèptic em diu que podria sentir el mateix per un ós formiguer, per exemple, amb qui hagués compartit alguns moments agradables. Alto! Entra en escena un senyor gran amb el cabell blanc i cara de cantar havaneres i d’emocionar-se. El món no espera i aquí ningú no ha d’esperar ningú. Que sigui el que Déu vulgui. Doncs sí. Doncs això. Doncs no. Altivament. Decrèpitament. Il·lusament. T’esperaré. Diré que no però serà que sí. Faré un esforç titànic i poc tirànic. Tractaré de no torturar-me pensant en l’exèrcit de fel·latrius riques, intel·ligents, exuberants i eternament joves que, naturalment, et desitjaran, t’estimaran i et faran més feliç del que jo, ni amb tretze vides, no et sabria fer.

Si això fos una carretera on estigués fent autostop pensaria en aquesta cançó:

Que se quede el infinito sin estrellas
o que pierda el ancho mar su inmensidad
pero el negro de tus ojos que no muera
y el canela de tu piel se quede igual
Si perdiera el arco iris su belleza
y las flores su perfume y su color
no sería tan inmensa mi tristeza
como aquella de quedarme sin tu amor

I tu passaries de llarg.

 

[@more@]

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s