Addicció

Aquesta és la gràcia. Desitjar-te. Passen els dies i sonen els boleros. Refugis. Enganys. Salvacions. Diversions. Tornar-ho a fer. Tornar a sentir massa coses quan, segons l’ordre establert, no tocaria. Un temps després. Llàstima d’ordre establert. Llàstima de segle que m’ha tocat viure. Hi ha persones que ho tenen tot molt ben ordenadet dins de calaixets nòrdics i clònics i que sembla que no es confonguin mai. Però la vida són quatre dies i els sentiments potser no són mitjons encara que, sovint, els portem foradats. Diu el bon ardit que al llit no es parla del sargit. Llàstima d’amant ardit que ja no fa brogit, dic jo. A traïció l’escèptic vomita que la meva falta de criteri desmereix tota història d’amor i que podria estar enamorada dels cent mil fills de Sant Lluís.

Si això fos una festa major l’orquestra tocaria aquesta cançó:

Acércate más y más y más
pero mucho más
Y bésame así… así… así
como besas tú

I tu hauries marxat.

 

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Addicció

  1. No tot són boleros. També hi ha bolero-ska i sevillanes hardcore.
    I sexe, molt de sexe

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s