Claudicació

Aquesta és l’esperança. No acceptar cap mal verí de cap capellanot lleig, fleumàtic i intrigant. Llegir poesia. Superar la desolació i fer-ne alguna cosa que sembli millor. Derrotada, abandono tota fe en l’existència de l’home del temps que viurà prop d’una muntanya i que escriurà best-sellers en els moments que no estarà regalant-me plaers fílmics i rítmics de manera obsessiva i efectiva. Amb despit l’escèptic em recorda que ni ficcions literàries, ni màscares de maquillatge, ni il·lusions falses, ni noves tecnologies, ni simulacres de cap tipus no em portaran cap a tu. I si no sóc jo la dona més selecta d’entre totes les animetes càndides d’amor i amants ferotges conscients del que està en joc?

Si això fos un sopar romàntic el cambrer xiularia aquesta cançó:

Te quiero más que a mis ojos
te quiero más que a mi vida
más que al aire que respiro
y más que a la madre mía.
Que se me paren los pulsos
si te dejo de querer
que las campanas me doblen
si te falto alguna vez
Eres mi vida y mi muerte
te lo juro, compañero
no debía de quererte
y sin embargo te quiero

I jo em pixaria de riure.

 

[@more@]

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Claudicació

  1. De què claudiques? De qui claudiques?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s