La Nit de Nadal

Santa Llúcia i els avets. La pluja i els petons. Els fets i la imaginació. Aquesta nit seré lluny d’aquí. Resaré per la meva vida i per la teva. Perquè tothom guanyi. Perquè només que perdi algú, perdrem tots. Perquè l’amor té un punt de sacrifici. Perquè tota la vida he vist llàgrimes sacrificades. Perquè no he conegut cap altra cosa. Perquè em fa feliç el conte però no m’agrada el paper que m’ha tocat.

I aquesta nit tornaré a ser la nena que feia cagar el tió. Perquè necessito aquesta farsa com una droga. Feliç fins els 11 anys. Perquè no hi ha mal que duri cent anys. Perquè el meu cor potser és tan verge com salvatge. Perquè tot el que he dit ho tornaré a dir mil cops més. Perquè tinc de tot. I no tinc res. Perquè no sé estimar i, malgrat tot, estimo amb bogeria. Perquè estic boja. I t’aviso. Que no em rendiré mai. Que sí que busco l’amor. Perquè el vaig veure de petita una nit que plovia. Perquè recordo la nena que vaig ser. I perquè penso què pensaria l’àvia si em veiés trista.

Que m’il·lumini el record dels que no hi són aquesta nit i que vinguin criatures noves per quedar-se l’estona que ens faci feliços a tots plegats. No sé què dic. Aquesta nit tindré fred i sentiré el cor molt petitó dins del meu pit. Com cada any. I tu no em veuràs, ni podràs abraçar-me, ni tocar-me. Ni jo a tu. Perquè Nadal té un gust dolç i un gust amarg. El fred i la distància. La il·lusió i l’esperança. Una nit freda i dolça… aquesta nit et portaré al cor.

Bon Nadal.

 

[@more@]

Entrevista

En un hotel preciós i molt elegant acaba de tenir lloc una entrevista gairebé sincera d’una escriptora gairebé bonica.

P. El que vostè escriu és realitat o ficció?

M. Confesso que em diverteix dir que tot és ficció. D’aquesta manera m’estalvio de respondre una pila de preguntes incòmodes i, a més, aparento ser millor persona del que sóc.

P. Aleshores tot és real?

M. Una mica sí. Tota ficció està formada de trossets de realitat més o menys modificada. Fa temps que penso que només l’atzar o Déu, si és que existeixen, poden crear situacions i que les persones, com a molt, imitem, copiem, disfressem i, en definitiva, ho barregem tot per construir un altre producte, aparentment nou i autònom.

P. Així, segons vostè, som molt limitats…

M. Només en part. El que vull dir és que no acabem de saber què és el que estem fent exactament; ho podem saber a posteriori, però a priori… mai del tot. És una qüestió de prudència i d’humilitat. Del que escric en surt una construcció de ficció que no controlo totalment tot i que l’he construït jo i que he utilitzat maons fets de realitat que, evidentment, conec i he triat per algun motiu.

P. Considera així que els contingut dels seus escrits són una combinació aleatòria de pensaments i d’emocions?

M. Podria ser-ho si fos molt més espontània del que sóc. Però no crec massa en l’espontaneïtat. Els meus escrits, com la meva vida, són una immensa i pretensiosa casa de barrets; una ficció força elaborada damunt d’una realitat força vulgar; una mena de circ de necessitats que s’han de satisfer i una necessitat de dignitat que no acaba d’assolir-se mai.

P. Parlen de les seves angoixes els seus escrits?

M. Sí, entre d’altres coses. Hi ha més coses a part d’angoixes i hi ha angoixes que no són meves.

P. Què pensa de les crítiques que consideren que vostè és una persona que no troba allò que busca?

M. Intento no pensar-ne res. Vostè s’imagina que Kafka no hagués escrit per por a que algú hagués pogut pensar que era un desgraciat?

P. Llegint els seus escrits vostè sembla realment infeliç. És així com se sent?

M. Només quan no sóc irrealment feliç.

P. Alguna vegada vostè ha dit que quan escriu fa pornografia, ens pot dir a què es refereix?

M. És fàcil. Obtinc plaer d’escriure i d’exhibir-ho. Treballo disciplinadament amb l’esperança que el lector també obtingui algun tipus de plaer llegint el que escric. Moltes professions ‘fan pornografia’ i, d’altres, en canvi, molt poques vegades poden fer-ho.

P. Per què creu que la llegeixen?

M. Per curiositat i per plaer. I, si no, els compadeixo.

P. Què recomanaria a algú que es volgués dedicar a la literatura?

M. Escriure amb disciplina i estimar amb temeritat.

P. Moltes gràcies per aquesta entrevista.

M. A vostè. Ha estat un plaer.

Misèries d’una dona que menstrua

Feia una nit de sushi i riesling però li havia vingut la regla i tenia un mal de panxa que es moria. Algú hauria pogut dir que rondava la trentena però se sentia com si en tingués cinquanta-quatre i es trobés com si en tingués vuitanta. No era el seu millor moment. Havia d’anar a la perruqueria i s’havia de depilar. Al seu favor només podia pensar que encara sort que no estava prenyada.

A la merda amb l’ús de la tercera persona i el passat. Em fa mal el coll. Em fan mal les cames. I si torno a veure un altre nen petit amb jersei nòrdic i xiruquetes em posaré a plorar i no podré parar. Merda de rellotge biològic. Si almenys pogués funcionar de despertador als matins, el món seria igual d’emprenyador però una mica més pràctic. Però no. I em pregunto per a què serveixen les coses sofisticades quan ataca l’instint. Estic trista. Em sento incompleta. No tinc la vida que vull. No tinc vida!!! El gran buit menstruador és fastigós. Però sóc al primer món on hi ha remei per a tot. Pastilles, eufemismes, invents, enganys, negocis i esperances renovables. Un ventall immens de solucions. I fora, només la feblesa mal vista d’estar trista, sentir-se sola i desitjar ser mare, tot a la vegada.

Em deixaria escanyar per no patir ni un segon més. Sóc un sac de misèries frívoles. Avui no podria escriure un llibre d’autoajuda i d’aquí nou mesos segur que no pariré. Cap altra certesa abans d’anar a dormir. Només sóc una bestioleta en una gàbia buida. Res més. Tota la resta és soroll. La literatura, l’art, la música, la família, l’amor i la fe són bots salvavides enmig d’aquest desordre de crits de dolor i de plaer. L’únic univers que conec m’ofega. Un altre any sense fotografies romàntiques. Sóc un edifici en ruïnes. La meva vida menstrua. Que em colgui la neu de totes les pluges que no han volgut ploure. Aquesta nit tampoc no passarà res.

 

[@more@]