Misèries d’una dona que menstrua

Feia una nit de sushi i riesling però li havia vingut la regla i tenia un mal de panxa que es moria. Algú hauria pogut dir que rondava la trentena però se sentia com si en tingués cinquanta-quatre i es trobés com si en tingués vuitanta. No era el seu millor moment. Havia d’anar a la perruqueria i s’havia de depilar. Al seu favor només podia pensar que encara sort que no estava prenyada.

A la merda amb l’ús de la tercera persona i el passat. Em fa mal el coll. Em fan mal les cames. I si torno a veure un altre nen petit amb jersei nòrdic i xiruquetes em posaré a plorar i no podré parar. Merda de rellotge biològic. Si almenys pogués funcionar de despertador als matins, el món seria igual d’emprenyador però una mica més pràctic. Però no. I em pregunto per a què serveixen les coses sofisticades quan ataca l’instint. Estic trista. Em sento incompleta. No tinc la vida que vull. No tinc vida!!! El gran buit menstruador és fastigós. Però sóc al primer món on hi ha remei per a tot. Pastilles, eufemismes, invents, enganys, negocis i esperances renovables. Un ventall immens de solucions. I fora, només la feblesa mal vista d’estar trista, sentir-se sola i desitjar ser mare, tot a la vegada.

Em deixaria escanyar per no patir ni un segon més. Sóc un sac de misèries frívoles. Avui no podria escriure un llibre d’autoajuda i d’aquí nou mesos segur que no pariré. Cap altra certesa abans d’anar a dormir. Només sóc una bestioleta en una gàbia buida. Res més. Tota la resta és soroll. La literatura, l’art, la música, la família, l’amor i la fe són bots salvavides enmig d’aquest desordre de crits de dolor i de plaer. L’únic univers que conec m’ofega. Un altre any sense fotografies romàntiques. Sóc un edifici en ruïnes. La meva vida menstrua. Que em colgui la neu de totes les pluges que no han volgut ploure. Aquesta nit tampoc no passarà res.

 

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Misèries d’una dona que menstrua

  1. Bravant ha dit:

    Déu meu! Quina explicació més directa, més sincera i més terrible. I el pitjor de tot és que ho narres tan bé, i amb tanta precissió! No ets l’única, però, que es troba aquest estat. I és complicat donar ànims, és difícil acara segons què. Només desitjo que tinguis sort i aviat hi hagi fotos romàntiques a la teva habitació.

  2. Caro ha dit:

    Mare meva! Jo porto un mes gairebé “menstrual”: que si vé, que si no, que si ara m’haig de prendre la post-coital (ai, la vida de dona moderna) i plas! Tinc tot l’organisme en revolució permanent… A veure si el 2008 es lleva un dia sense dolor de cos… Nina, no sé… ai, rellotge biològic o pressió social, tot plegat vés a saber què…Estic d’acord amb la Tirai: no ens podem seguir sentint així…Vinga, maca, ànims

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s