Entrevista

En un hotel preciós i molt elegant acaba de tenir lloc una entrevista gairebé sincera d’una escriptora gairebé bonica.

P. El que vostè escriu és realitat o ficció?

M. Confesso que em diverteix dir que tot és ficció. D’aquesta manera m’estalvio de respondre una pila de preguntes incòmodes i, a més, aparento ser millor persona del que sóc.

P. Aleshores tot és real?

M. Una mica sí. Tota ficció està formada de trossets de realitat més o menys modificada. Fa temps que penso que només l’atzar o Déu, si és que existeixen, poden crear situacions i que les persones, com a molt, imitem, copiem, disfressem i, en definitiva, ho barregem tot per construir un altre producte, aparentment nou i autònom.

P. Així, segons vostè, som molt limitats…

M. Només en part. El que vull dir és que no acabem de saber què és el que estem fent exactament; ho podem saber a posteriori, però a priori… mai del tot. És una qüestió de prudència i d’humilitat. Del que escric en surt una construcció de ficció que no controlo totalment tot i que l’he construït jo i que he utilitzat maons fets de realitat que, evidentment, conec i he triat per algun motiu.

P. Considera així que els contingut dels seus escrits són una combinació aleatòria de pensaments i d’emocions?

M. Podria ser-ho si fos molt més espontània del que sóc. Però no crec massa en l’espontaneïtat. Els meus escrits, com la meva vida, són una immensa i pretensiosa casa de barrets; una ficció força elaborada damunt d’una realitat força vulgar; una mena de circ de necessitats que s’han de satisfer i una necessitat de dignitat que no acaba d’assolir-se mai.

P. Parlen de les seves angoixes els seus escrits?

M. Sí, entre d’altres coses. Hi ha més coses a part d’angoixes i hi ha angoixes que no són meves.

P. Què pensa de les crítiques que consideren que vostè és una persona que no troba allò que busca?

M. Intento no pensar-ne res. Vostè s’imagina que Kafka no hagués escrit per por a que algú hagués pogut pensar que era un desgraciat?

P. Llegint els seus escrits vostè sembla realment infeliç. És així com se sent?

M. Només quan no sóc irrealment feliç.

P. Alguna vegada vostè ha dit que quan escriu fa pornografia, ens pot dir a què es refereix?

M. És fàcil. Obtinc plaer d’escriure i d’exhibir-ho. Treballo disciplinadament amb l’esperança que el lector també obtingui algun tipus de plaer llegint el que escric. Moltes professions ‘fan pornografia’ i, d’altres, en canvi, molt poques vegades poden fer-ho.

P. Per què creu que la llegeixen?

M. Per curiositat i per plaer. I, si no, els compadeixo.

P. Què recomanaria a algú que es volgués dedicar a la literatura?

M. Escriure amb disciplina i estimar amb temeritat.

P. Moltes gràcies per aquesta entrevista.

M. A vostè. Ha estat un plaer.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Entrevista

  1. Carme J ha dit:

    Inverteixo l’ordre, ara ja et llegim per plaer i curiositat !!!
    M’ha encantat la resposta a si et sents infeliç. . .

  2. marta ha dit:

    Carme J, gràcies pel comentari, em fa somriure rellegir aquesta entrevista. I a mi també m’agrada aquesta resposta🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s