Incerta glòria

Com llegir la carta d’un avi que no vaig conèixer. Com haver recordat d’on vinc. Com haver vist d’on no vinc. Com haver somiat els ulls d’un amic perdut en el record. Com tantes coses que podria escriure i que sonen familiars però que són llunyanes ha estat llegir Incerta glòria de Joan Sales. Aquesta novel·la és un teixit ric i sorprenent de personatges joves que van viure la guerra civil. A vegades és lleuger i elegant com la seda, a vegades és com de roba de sac bruta i, altres vegades, és de fil blanc, de llana, de cotó i de tergal de tots colors.

Hauríem pogut ser nosaltres. Què familiars que ens poden resultar les històries dels altres. Aquest llibre m’ha fet companyia com pocs llibres me n’han pogut fer i tinc la sensació que n’he  après moltes coses. Hi he trobat històries fetes del material de què està feta la meva vida. Les forces -potser necessàries, potser contradictòries- que envolten l’existència humana, l’obscè i el macabre, són el marc de tot plegat. I dins d’aquests límits tothom fa el que pot, intenta mantenir la bellesa i la bondat a prop, pateix i mira de sobreviure.

És un llibre de guerra, d’amor, d’aventures, de grans i petits pensaments, de dignitats i d’indignitats, de gana i de ganes, de paraules precioses i de paraules rudes i de veritat, de terra i de pols, d’arbres, d’estepa, de flors, de muntanyes, d’olors, de neu, de foc, de pobles, de rius, de persones, de vaques i de mules. La sorpresa és que és un llibre que, malgrat tot, tampoc no pesa tant. És fàcil, senzill, honest i humil; i, a la vegada, és enorme. No hi ha ombra ni grandesa de cap cor que no es trobi en aquest llibre.

Si el veieu, no el deixeu escapar. Agafeu-lo al vol i no us hi feu mal. No us deixeu impressionar per la seva aparença de totxo. Aquest llibre no és cap lata. Si el llegiu potser us atraparà com una cara bonica, una bona persona, un paisatge deliciós, una estona agradable o un amor de joventut. D’una manera senzilla i per sempre.

 

[@more@]

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Incerta glòria

  1. dErsu_ ha dit:

    Oh, però, aleshores, vós no sou la Trini?

  2. Bravant ha dit:

    Certament, és una novel·la total en tots els sentits, com ja vaig comentar. M’alegro que per fi l’hagis llegit i l’hagis fruit. És un llibre tan perfecte! I t’impregna de tal manera! Insuperable. I no t’oblidis d’El vent de la nit’!

  3. rt ha dit:

    Acceptat reconegut que Incerta glòria és l’obra literària per excel·ència de Joan Sales, novel·lassa en tots sentits, també s’ha de dir que per conèixer l’autor s’han de llegir les seves Cartes a Màrius Torres, que vénen a ser la part del darrere de la novel·la. I s’ha de veure la seva obra d’editor, editor sempre, a l’exili i a Catalunya.

  4. Papitu ha dit:

    Que n’és d’incerta la glòria, tant dels guanyadors com dels vençuts, tant dels qui ens van ensomniar amb les seves històries maniquees de la guerra i la república com dels qui ens les van negar. La vida és vida i està plena, com bé dius, de bellesa però també de por. L’obscè i el macabre certament ens envolta en una incerta glòria. Una novel·la com poques i escrit preciós (com ens tens acostumats).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s