Crònica actual i verídica d'una innocentada

Disponible a:  http://www.liceubarcelona.com/operes/opera.asp?i=257

Era el dia dels Sants Innocents i em sentia sorprenentment àgil. Anava la mar de mona vestida i corria per arribar a l’andana del metro i, de sobte, vaig relliscar. Vaig rodolar escales avall i vaig veure tot d’ulls que em miraven espantats i que passaven de llarg mentre jo em moria de mal i repetia ‘estic bé, no m’he fet res, ja està, au adeú adeú, gràcies’. Em moria de vergonya i de mal. Amb una aparença de borratxa violada a les sis del matí, despentinada i amb cara de por, tremolant i suant, no tenia forces per sortir d’aquell cau fastigós, vaig arrossegar-me fins a una paret i vaig esbufegar durant mig segon.

Havia d’anar al metge. Vaig anar-hi i em va atendre una cabra boja que em va remenar per tot arreu i que em va dir que era molt afortunada, que no m’havia fet res i que marxés, que em drogués tan com volgués si em feia mal i que fes bondat. Vaig marxar tranquil·la. No m’havia fet res. Era tranquil·litzador. A casa em vaig drogar per prescripció facultativa. Va passar una setmana i vaig tornar al metge. Em va tornar a dir que era molt afortunada, que era com un gat que havia caigut de quatre potes, que una altra persona s’hauria pogut fer molt més mal i que jo només havia de fer una mica més de bondat uns dies més.

Què lentes passen les hores fent bondat. N’estic ben farta. Ni drogues ni felicitacions. Estic adolorida. Vull tornar a caminar de pressa pels carrers que m’agrada passejar. I vull anar a veure La Cenerentola al Liceu. I em ve de gust plorar una miqueta encara que no toqui i que no agradi. Avui he somiat que casa meva era més gran, que tenia un arc al menjador, escales i un tros de terra que es podia convertir en un jardí.

 

[@more@]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Crònica actual i verídica d'una innocentada

  1. Enric ha dit:

    Ànima bessona, jo encara vaig amb crossa… però espero que em duri poc. Ànims d’un co-liciat! Demà tinc metge, a veure si em recupero i puc tornar a córrer i caminar entre arbres i muntanyes.
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s