George Moustaki

 Moustaki i Piaf, 1958 (?). Disponible a: http://www.medioscomunitarios.org/libano/index.php?id=33&idn=1086Moustaki, 1970(?). Disponible a: http://www.gregsgrooves.com/imagesm-r/moustaki.jpgMoustaki a Barcelona, 2007. Disponible a: http://blocs.mesvilaweb.cat/rockviu

Ahir en George Moustaki va cantar al Palau de la Música. No vaig anar-hi però l’any passat sí que vaig anar al concert que va fer i va ser impressionant. Dins de la meva llista de persones que adoro hi és ell. Vaig descobrir-lo per força en els gairebé infinits, avorridíssims i vomitadíssims trajectes Barcelona-Ripoll que feia de petita amb els meus pares cada cap de setmana. El meu pare es gravava música pel cotxe i dins de les seves produccions normalment hi havia alguna cançó d’en Moustaki que, com era d’esperar, no m’agradava gens. Però quan el meu pare va marxar de casa, va deixar tots els seus discs i, per avorriment o per simpatia, vaig començar a escoltar d’amagat tota aquella música abandonada.

Les cançons del disc que tinc d’en George Moustaki són serenes, fortes, enrogallades i dolces, i sembla que s’entenguin força encara que no sàpigues francès. Parlen d’amor, de solitud, d’amistat, de viatges, de felicitat, de natura i la resta ja no l’entenc però digui el que digui trobo que ve de gust sentir-lo sense sabates, amb els peus damunt de l’herba, fent olor de vi blanc i de perfum, de migdiada i de cabells llargs. George Moustaki té pinta de ser un amant molt interessant. I un amic perillós. I un avi follable, que és potser la cosa més ambiciosa en matèria eròtica a què pot aspirar un home atractiu quan s’acosta als 74 anys.

No és per frivolitzar que dic aquestes coses. És per ser sincera. Perquè l’encant d’aquest home, en el disc que tinc i en el concert que vaig veure l’any passat, m’inspira totes aquestes coses i és la meva llibertat la que em fa sentir-ho i escriure-ho. Perquè aquest home ha viscut una vida que jo no crec que visqui mai però amb la seva veu i amb les seves paraules és com si se m’endugués i això ho aconsegueix per sorpresa, amb una força estranya que comença i acaba en un intens, i probablement injust, magnetisme mandrós. Adoro en Moustaki i les seves cançons.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a George Moustaki

  1. Mmm… M´has fet venir ganes d´escoltar-lo… Me´n vaig a treure´ls-hi la pols als meus discs… Gràcies!

  2. Xavier Mercadé ha dit:

    Se t’ha oblidat dir que la tercera foto pertany Xavier Mercadé i està extreta del bloc Rockviu: http://blocs.mesvilaweb.cat/rockviu

  3. Epolenep ha dit:

    Estic d’acord amb la seva follabilitat. Quina tarda interessant m’has fet passar…

  4. Epolenep, gràcies. He afegit els posts del blog vell i això ha fet embogir el reader. Visca en Moustaki! Ara m’han vingut ganes d’escoltar-lo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s