La desaparició de la croqueta congelada

Quan era petita els diumenges sovint hi havia croquetes petitones de pernil o de pollastre per picar. Sospito que eren congelades i les recordo boníssimes (i sempre n’hi havia massa poques pel meu gust). Per aquells temps, qualsevol dia de l’any, era fàcil trobar a qualsevol supermercat les clàssiques croquetes congelades de bacallà, de pernil, de llagostí i de pollastre de mida estàndard.

D’un temps cap aquí, a la secció de congelats del supermercat de sota de casa només hi ha minicroquetes de pernil i de pollastre. No especialment bones. I, a sobre, no es diuen croquetes, ni minicroquetes, es diuen ‘minibocaditos’. Què se n’ha fet d’aquelles excel·lents croquetes d'abans? On s’amaguen? Què ha motivat aquesta reducció dràstica en la varietat de croquetes disponibles? Quin tabú obscur hi ha al voltant de la paraula ‘croqueta’? Algú del supermercat va tenir una mala experiència? o definitivament ens trobem davant de la inexorable desaparició de la croqueta congelada? 

No contesteu, si us plau. Afortunadament, no tot és decadència al supermercat. Penseu en la immensa varietat de iogurts. Em fa angúnia pensar-ho però potser és que és més fàcil fer iogurts que fer croquetes. Potser costa menys triturar maduixetes, fruites del bosc i muesli que bullir, pelar i triturar crustacis. Perdó. Us fa croqueta cosa comparar croquetes i iogurts? A mi també.

Però hi ha alguna cosa d’aquest tema que se m’escapa i que m’intriga. Com es fa (o feia) una croqueta congelada? Qui les feia totes tan iguals? A què es deu dedicar ara? Contesteu, si voleu. Investigueu, si podeu. Però hi ha misteris que potser és millor que siguin sempre un misteri. Adéu croqueta, adéu. Qui sap si un clàssic del nostre temps com és, per exemple, l’arròs tres delícies congelat també acabarà desapareixent.

 

[@more@]

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La desaparició de la croqueta congelada

  1. dErsu_ ha dit:

    Als mercats, als mercats en trobareu de croquetes de tot tipus, de pollastre, bacallà, pernil, bolets… d’excel·lents i de mediocres, bones i dolentes, grans i petites. Això sí, les haureu de congelar vós mateix.

  2. ex-söldner ha dit:

    Jo, per sort i pe desgràcia, he tingut sempre accés a les croquetes casolanes de veritat per via materna… les altres, siguin com siguin, no són el mateix.
    Em penso que a casa em van malacostumar tant que no vaig tenir més remei que aprendre a cuinar una mica, quan en vaig marxar. Per supervivència…
    PD: Molt bo, el teu comentari sobre el post suïcida. L’he respost.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s