Fantasies professionals

Quan era molt petita volia ser infermera per poder anar a treballar disfressada d’infermera o bé perruquera per poder ser molt moderna i saber tots els secrets que encara ara crec que només saben les perruqueres. A part d’aquestes dues grans vocacions que malauradament només vaig tenir dels tres als sis anys, durant un any o dos vaig voler ser astròloga (pel programa Tres i l’astròleg) o meteoròloga (per l’Alfred Rodríguez Picó) i dedicar-me a posar núvols, sols i tempestes a les vides de les persones, el problema va ser que mai no vaig saber decidir-me entre una cosa o l’altra i al final no vaig fer res.

Des d’aleshores fins avui, mai més no he volgut ser res a part de novel·lista o prostituta, que són dues professions que crec que es poden complementar molt bé. La realitat, però, em diu que sóc una oficinista digne i resignada, una cosa molt avorrida, però com que d’imaginació no me’n falta –i de temps lliure tampoc- sovint tinc fantasies sobre el que podria ser el meu futur professional.

Podria ser recomanadora de llibres o dedicar-me a fer maridatges de llibres i hotels. Viatjaria a càrrec d’editorials prestigioses especialitzades en edicions de luxe que promocionarien els seus llibres relacionant-los amb hotels luxosos de tots els racons bonics del món que jo escolliria amb molt de gust. També podria ser escoltadora de monòlegs insuportables o salvadora d’adolescents que fumen porros al tren, al metro, al ferrocarril o a l’autobús i, si no fos perquè perdria la línia, també podria ser crítica de biquinis de bar, de donuts de pastisseria o de vins amb gasosa.

Si volgués fer-me d’or podria ser etzibadora de comentaris desafortunats versió malefici i versió ficada de pota, respectivament, però com a acariciadora de gossos pollosos que no vol ningú no seria capaç de guanyar ni un ral. Dins del grup d’habilitats innates que podria potenciar, potser podria arribar a ser saludadora d’homes que duen uniforme o travessadora de carrers amb semàfors en vermell però són activitats que, a banda de ser potencialment perilloses, no semblen gaire útils. Després de pensar-ho molt, crec que la meva gran vocació podria ser fer d’observadora o d’adjectivadora, l’activitat que més persones a la vida m’han dit que faig bé. Llàstima que tampoc no sembla gaire útil. Clar que tampoc no és gaire útil la feina que faig.

Ja està! La feina que realment m’agradaria fer seria: avaluadora de feines útils. Em dedicaria a premiar totes aquelles professions que em semblen útils. De moment, el primer premi se l’enduria un bar de Poblenou on fan els millors entrepans que he vist mai, però això ja seria una altra història.


 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Fantasies professionals

  1. JRoca ha dit:

    També podries ser escriptora professional de blocs, et surt prou bé.
    Salut

  2. laianna ha dit:

    M’ha encantat el teu llistat… jo de petita volia ser cantant, sense que l’anglès fos un problema, perque m’inventava les paraules. Ho raonava bé: Com que l’anglès tampoc l’entèn ningú, no hi veuran diferència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s