Supermercat

Surto de casa pensant les coses que he d’anar a comprar. A vegades em faig una llista. Vaig caminant al supermercat de sempre i em distrec pensant que hauria pogut anar al mercat. Entro i agafo un cabàs de plàstic, saludo la noia de la caixa i el vigilant, i entro cap a dins. Si estic d’antojo i no hi ha cua a la xarcuteria, compro una mica de pernil dolç i de formatge per fer biquinis. Continuo cap a les verdures, compro algun tomàquet, un enciam llarg, olives negres d’Aragó, formatge de Burgos, tonyina i algun iogurt.

Potser agafo una bossa de salmó fumat i unes gules. O unes galetes amb xocolata. Compro macarrons amb ratlletes i ous després de tres minuts de decidir quins. I llet i una mica de paté i m’adono que la meva dieta no és gaire saludable. Compro uns espinacs congelats i me’n vaig cap a la fruita. M’atabalen les pomes, no m’agraden les pomes. Són una fruita avorrida i grossa. Prefereixo les prunes, les mandarines, els nespres, el meló, la pinya, el raïm, els plàtans i les cireres. Ja són bons els préssecs?

També m’agrada agafar julivert. És l’única cosa que no val diners? Algun dia agafo xampinyons, tot i que els estic avorrint, i potser una albergínia o un carbassó. Molt de tant en tant compro alls, cebes i alguna patata. Potser una taronja, un alvocat i un tomàquet per fer l’amanida que més m’agrada. A vegades també agafo xocolata, en barra, en petit suise, en copa, en mouse o en gelat. I, al final, paper de wàter i aigua, dos productes bàsics per a la supervivència.

Al supermercat sovint hi veig un senyor que em saluda. No sé perquè ho fa però jo també el saludo a ell. Segons el dia sembla un vagabund, té cara de mariner, de valencià i d’haver viscut a la Barceloneta. Per tot això m’agrada. I arriba l’hora de fer cua. Aquella espera amb el cabàs ple, aquella observació indiscreta del que han comprat els altres. Les converses de les caixeres que se superposen al silenci dels que comprem. Algun nen petit que juga, plora o reclama alguna cosa i alguna senyora gran que no veu bé les monedes. Passa una estona i arriba la meva hora. Les bosses de plàstic que costen d’obrir. Algú que ha deixat un carro pel mig. Busco la targeta de crèdit, pago, acabo d’omplir les bosses i dic Adéu. Marxo cap a casa i penso que sempre compro massa i que sempre m’oblido d’alguna cosa.
 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Supermercat

  1. L'Individu ha dit:

    No sé si era el cas, però la meva experiència em diu que molt sovint les caixeres donen la sensació que estan enfadades.

  2. karbeis ha dit:

    Osti Marta, un plaer tornar-te a llegir.
    Jo ja tenia la rutina feta al meu super de sempre, i ara me l’han canviat per un “Erojki”. Han mantingut les caixeres, però m’han canviat els compradors: ara son més ordinaris.
    Per tant, doncs, he hagut de canviar de super… i encara m’estic habituant a trobar totes les coses. Ves quina cosa!

  3. Enric ha dit:

    Doncs sembla que, malgrat els desitjos, tens una dieta prou saludable…
    (jo, si fos caixer, segurament estaria enfadat amb el món)

  4. marta ha dit:

    Gràcies pels comentaris. Les caixeres del meu súper no semblen enfadades, si un cas cansades a última hora de la tarda. Ara que ho penso, gairebé no hi ha homes caixers.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s