Crisi biològica I

No sé volar i per això només ho faig de nit. Aquesta és la història d’una dona que viu de fantasies i d’amants que tenen dones, nòvies i neures. Perquè sóc fàcil però impossible i la meva vida és un entreteniment si te l’explico però una puta merda si l’has de viure tu. Sóc la de la nit de borratxera, la de la dutxa, la del bar, la del carreró, la de l’escala, la veïna, la del bar, la del lavabo, la de la discoteca, l’amiga que t’enganya. Sóc qualsevol. Sóc universal. I tranquil, sóc discreta i no parlaré de tu.

Arriba un dia que em plantejo que potser això serà sempre així. L’amor no em surt i només em queden cinc anys de vida. I si demanés diners? Faria el mateix. Donaria el millor de mi mateixa, que és tot el que tinc. Perquè penso que t’estimo i no et demano res. No cal ni que em paguis un cafè. Després ploro però no faig soroll i, amb sort, potser ja no hi ets. I no, no em ve de gust casar-me amb un home que no m’agradi.

Aquesta nit no m’espera res de nou. Demà em vull llevar a una hora decent. Com quan pensava que estava enamorada. Ho estava? Vull anar a llegir sota d’un arbre. Vull fer-te un petó al coll i saber que m’estimes. Que sóc part de la teva vida. Que t’agrado. Que no em desprecies. Que no em deixaràs. Que sóc digne. 


 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s