Crisi biològica II

Les parelletes amb nens em fan venir ganes de plorar i el sol em fa mal als ulls. Plorar és de covards però és que aquesta partida ja l’he perdut mil vegades. Així és com em sento però què ha passat realment?

La cosina de la Sara Ferguson s’ha llençat al coll de l’home que començava a interessar-me. Un vell conegut, un home fàcil, la típica assignatura pendent. La cosina de la Sara Ferguson, que és més alta i més prima que jo, s’ha vestit per a l’ocasió. La cosina de la Sara Ferguson ha fet les coses típiques que funcionen. Mentrestant, un parell d’ocellots no s’han separat del meu costat. Un de gros que fa temps que em mira amb desig, que em vol fer fills i que s’humilia per mi cada tres minuts, i un de petit que quan beu em diu obscenitats i se m’apropa massa. L’ocell petit intentava tocar-me i l’ocell gros bavejava esperançat mentre pronosticava que la cosina de la Sara Ferguson i el meu home acabarien junts la nit. Arribats a aquest punt, m’he retirat.

Que folli el meu home amb la cosina de la Sara Ferguson, que l’ocell petit toqui els pits a totes les noies de la discoteca i que l’ocell gros se’n vagi a la merda. A mi no em tindran, cap d’aquests. Per gilipolles.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Crisi biològica II

  1. Karbeis ha dit:

    Pan para hoy y hambre para mañana, no et pensis. Jo he superat aquesta fase, però no et pensis: a vegades la trobo a faltar. Crec que és important saber gaudir cada moment. I crec que amb els temes “amorosos” un no s’hi pot obsessionar. No es busquen: es troben.
    Des de l’altra banda del riu -cony, m’ha sortit la vena pujoliana-, et puc assegurar que si retrocedís en el temps, hagués “aprofitat” molt més les èpoques de no tenir parella. M’ho hagués follat tot, si se’m permet l’expressió -i si no, ves, ja t’ho he dit :P-.
    Aprofita ara, i no t’obsessionis. I no perdis de vista que moltes parelles són fruit de la desesperació. Que “no es oro todo lo que reluce”, i que tenint en compte que un dia te’n riuras dels teus escrits com aquest… cony, aprofita per viure el moment. Un cop creues la línia de no retorn, ja mai res no torna a ser el mateix!

  2. nau argos ha dit:

    Acabo de trobar casualment el teu blog. M’agrada el registre que uses a l’escriure. Transmets les imatges de forma natural, sense que es noti cap artifici. Fins i tot em puc creure que és un diari personal real.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s