Crisi biològica IV

Em deixes tirada enmig d’un bar ple de fum i de gent que parla en anglès. El meu gintonic i jo ens fem companyia i fingim la dignitat que no tenim. Tres fantasmes oloren la meva situació i em donen conversa. Llenço els daus a l’aire i et veig. Vinc cap a tu. Et dic no sé què. Em contestes no sé què. I trobo que ets molt pesat.

M’avorreixes. La força suprema que no puc saber si existeix s’ha afartat de les meves queixes i t’ha fet aparèixer. Ets l’home avorrit que no m’agrada i no et canses de proposar tot allò que tantes vegades he desitjat que em proposessin. Però no m’agrades gens. M’avorreixes. M’avorreixes. M’avorreixes. Pensava que volia un marit però és que ets massa avorrit. M’avorreixes. M’avorreixes. M’avorreixes.

I passen els dies i jo vull un altre amant. Per destrossar-lo. Perquè em destrossi. Per pujar dalt d’una muntanya i caure després. Per acabar plena de morats. Per desitjar morir-me. Per desitjar viure amb tu tota la vida. Per desitjar tenir un fill que es digui com tu. Encara que no sigui teu.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s