Equació vital

Dels estius de quan tenia menys d’onze anys recordo el gust dels préssecs d’aigua i de vinya, el pa amb tomàquet amb alguna cosa, la llimonada gelada amb molt de sucre i l’aigua amb xarop de grosella. Recordo els mobles vells, els horts que ja no existeixen i la meva àvia.

Observo uns amics que acaben de ser pares i, veient-los, penso que és impossible deixar d’estimar un fill. Però, a vegades, les circumstàncies de la vida no són tan simples i algun motiu injust, inoportú o absurd fa que no sabem fer les coses millor de com les fem. I això no és una justificació sinó una explicació que flota a l’aire i que, sovint, pot ser inútil.

M’agradaria arribar a ser una bona mare algun dia però em fa pànic pensar que potser mai trobaré parella o que em deixaran, em trobaré sense forces per tirar endavant i em convertiré en una mala mare. Tinc por de no ser prou forta. També em fa por sentir-me presonera, desitjar escapar, engegar-ho tot i no poder-ho recuperar mai més. És complicat. Desitjo estimar i desitjo que m’estimin però a vegades una por immensa em paralitza i no puc fer res.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s