Amor punt sí

Estic profundament agraïda a la discreta fracció de població mundial amb qui he tingut l’oportunitat de representar uns quants papers sentimentals fins al moment. Gràcies a aquests individus anònims he pogut fer de Lolita (quina angúnia), de nòvia decent (quin avorriment), d’adúltera (quina mandra), de suplicant (quina vergonya), de suplicant que dissimula (quin patiment), d’amant il·lusionada i d’amant desil·lusionada (quina tristesa), entre d’altres coses que negaré si vull. És lògic i, de fet, és d’agrair, als meus trenta anys tenir la fortuna de viure en aquesta societat d’aparences modernes i realitats clàssiques.

Però hi ha un paper que no he interpretat mai gaire estona. El de dona normal. Putada perquè sovint penso que això vol dir que et posin les banyes a tort i a dret. D’acord que estaria bé tenir a casa algú que probablement tingués un sou i/o alguna propietat, que matés insectes i que baixés les escombraries, amb qui anar al teatre, fer barbacoes, casar-me, anar de vacances, discutir, fer-me fotos i tenir fills i família política. Què és important? Què no ho és? Ni idea. Viure en parella es deu poder resumir en l’experiència continuada i indefinida de sentir roncar i que et sentin roncar cada nit (una de les fantasies dels solters és pensar que potser no ronquem com tothom) o de compartir cada dia llit amb algú amb qui potser ja no et ve de gust anar-te’n al llit però que, siguem optimistes, segurament et cau bé.

Sigui com sigui, amb roncs i sense, l’amor és alguna cosa més que una il·lusió literària, una empresa súper pràctica, una càlida assegurança emocional o un escalfa-llençols amb conversa? Quina tonteria. El món està ple de gent que enlloc de torturar-se com jo em torturo, simplement fan les coses, els surtin bé, malament o regular. Els admiro.
 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Amor punt sí

  1. Papitu ha dit:

    De cap a la piscina, però JA!

  2. Jesús M. Tibau ha dit:

    la rutina i els roncs i tots aquestes coses se superen molt fàcilment si hi ha amor sincer. Si no, són insuportables a la llarga

  3. Jesús M. Tibau ha dit:

    la rutina i els roncs i tots aquestes coses se superen molt fàcilment si hi ha amor sincer. Si no, són insuportables a la llarga

  4. “aquesta societat d’aparences modernes i realitats clàssiques” sobretot amb Bush i Aznar escoltant The Ramones… i amb punkarres reproduïnt-se

  5. “aquesta societat d’aparences modernes i realitats clàssiques” sobretot amb Bush i Aznar escoltant The Ramones… i amb punkarres reproduïnt-se

  6. Ferran ha dit:

    M’ha encantat com has descrit tots els papers que has fet fins ara. Ho he trobat d’una naturalitat épatant, de debò!
    Pel que fa a la conclusió, només et diria una cosa: no admiris ningú; simplement fes, i admira’t a tu mateixa! 🙂

  7. Ferran ha dit:

    M’ha encantat com has descrit tots els papers que has fet fins ara. Ho he trobat d’una naturalitat épatant, de debò!
    Pel que fa a la conclusió, només et diria una cosa: no admiris ningú; simplement fes, i admira’t a tu mateixa! 🙂

  8. karbeis ha dit:

    Jajajaja, veig que segueixes exactament igual… de bé. Has de tenir en compte, però, que fins i tot en Jaume de Cal Rata s’aparella.
    Entenc que si l’horitzó del matrimoni el visualitzes com uns roncs i un ficar-te al llit amb algú que no et vé de gust, optis per la reticència (encara que sigui en forma de fingit dubte). L’avantatge, però, és que amb aquesta concepció de les coses, el dia que fagis un pas (i el faras) podras tenir la certesa que no t’equivoques (perquè no t’equivocaras).
    Possiblement, per poder representar bé el paper de l’auca que et falta, s’han d’haver representat abans tots els altres. Diuen que les rel.lacions són com entrar a una habitació a les fosques: et fots llets contra tots els mobles. Haver representat els papers que has representat, doncs, et permetrà entrar a l’habitació a les fosques… però sabent on son els mobles. No ho perdis de vista!

  9. karbeis ha dit:

    Jajajaja, veig que segueixes exactament igual… de bé. Has de tenir en compte, però, que fins i tot en Jaume de Cal Rata s’aparella.
    Entenc que si l’horitzó del matrimoni el visualitzes com uns roncs i un ficar-te al llit amb algú que no et vé de gust, optis per la reticència (encara que sigui en forma de fingit dubte). L’avantatge, però, és que amb aquesta concepció de les coses, el dia que fagis un pas (i el faras) podras tenir la certesa que no t’equivoques (perquè no t’equivocaras).
    Possiblement, per poder representar bé el paper de l’auca que et falta, s’han d’haver representat abans tots els altres. Diuen que les rel.lacions són com entrar a una habitació a les fosques: et fots llets contra tots els mobles. Haver representat els papers que has representat, doncs, et permetrà entrar a l’habitació a les fosques… però sabent on son els mobles. No ho perdis de vista!

  10. miq ha dit:

    Simplement, genial!
    Àcida, sincera, intel•ligent, descriptiva, captivadora. M’ha encantat la dissecció que en fas.

  11. miq ha dit:

    Simplement, genial!
    Àcida, sincera, intel•ligent, descriptiva, captivadora. M’ha encantat la dissecció que en fas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s