Fresca, dolça i amarga

Tragèdia! Sento una mena de desolació intensa que només podria vèncer la força d’un exèrcit de petons silenciosos amb gust de pasta de dents. És clar que mentrestant podria conformar-me amb algun petó amb gust de patates braves o xistorra, de croissant de xocolata de caixa de cartró o de gintònic adúlter. I enmig d’aquest panorama desapassionat i terriblement cert i fals, em torturaré i us torturaré amb uns instants nostàlgics.

Què se n’haurà fet de les piruletes Fiesta (versió rodona petita o versió cor una mica més gran), dels xupa-xups (de maduixa, taronja o síndria), dels Koyak (amb xiclet a dins, de maduixa o coca-cola) i dels núvols que sempre s’havien dit nubes?

I de les maduixes còniques vermelles per fora i blanques per dins, dels xiclets Bang Bang de maduixa, meló i kiwi, dels sobres i dels bidonets de sidral, dels gusanitos, dels pintallavis, dels ous ferrats, de les ampolles de coca-cola, dels plàtans i dels cors meitat maduixa meitat préssec?

I de l’inacabable món de les regalèssies i pegadolces (amb pica pica o sense, en forma de maó, com un cable o com una espiral plana), de les mores (negres o vermelles), de les aspirines de colors pastel, de les llengües amb pica pica, dels tubets vermells per fora i blancs per dins, dels collarets que es menjaven i dels tubets de gelatina?

Què se n’ha fet de tot això? Els mengen els adolescents d’ara mentre els adults ens afartem de xiclets i caramelets durs i tous sempre sense sucre? Per totes les càries del món! Amb aquests records tan dolços i artificials potser és lògic que ara tot em sembli amarg.


 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Fresca, dolça i amarga

  1. nau argos ha dit:

    No sé, jo m’aventuraria a dir que algun reglament comunitari n’haurà prohibit la fabricació de més de la meitat. La resta deuen haver caigut davant de les recomenacions de salut de la televisió i les queixes de les organitzacions de consumidors. Probablement les “porqueries” no les feia cap multinacional, sinó ara tothom les consumiria etiquetades com a “Minute Maid” o una cosa així…

  2. miq ha dit:

    de piruletes Fiesta encara n’hi ha.

  3. El meu blog té els glucids exactes. Visita’l.

  4. Ferran ha dit:

    Quan sóc a Barcelona, sovint passo pels cines Icaria, a la Vila Olímpica. I quan hi vaig, sovint passo per un lloc perillosíssim -just al costat de les taquilles- on venen toootes les porqueries que comentes. De què serveix viure si de tant en tant no podem pecar, ni que sigui una miqueta?

  5. Mmm… Aquells xiclets “Cheiws fresa ácida”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s