Castracions

Tinc un amic que es posa molt nerviós cada vegada que parlem dels meus dos gats. Diu que són els meus presoners i a vegades penso que té una mica de raó, les pobres bestioles no van poder escollir el seu destí. És clar que tampoc nosaltres podem escollir el nostre, hem d’estudiar, anar a treballar, pagar lloguers i hipoteques, netejar, no queixar-nos massa, ser amables i educats, etc. però almenys nosaltres gairebé sempre podem fugir i, en principi, ningú no ens castrarà pel nostre bé.

El cas és que tot i que els meus gats castrats semblen perfectament adaptats a la vida domèstica (quin remei els queda), ja fa uns dies que el gat gris quan arribo a casa i obro la porta surt disparat i passeja una bona estona pel replà de l’escala. Vaig explicar això al meu amic amb l’esperança que ho trobaria fantàstic i que s’enamoraria bojament de mi, de la meva generositat i de totes les meves virtuts i que tindríem tres o quatre fills perfectes, amorosos i ben educats que, al seu torn tindrien fills (no pas entre ells) i que d’aquí uns anys, entre tots, ens pagarien un asil de luxe on el meu amic i jo moriríem junts i apassionadament enamorats dormint abraçats després de follar per última vegada als cent deu anys.

Però no va anar així. Ara deixo sortir el gat gris a donar un volt de tant en tant, li vaig dir. L’atropellaran, em va contestar. No baixa al carrer, només el deixo córrer pel replà, vaig afegir. Doncs quina puta merda de llibertat, em va respondre amb els ulls encesos de ràbia. Millor això que no pas que acabi convertit en una estora a la Gran Via, no? Talla-li les cames, així no podrà sortir mai més i problema resolt.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Castracions

  1. nau argos ha dit:

    La primera causa de mort dels gats són els atropellaments, a la primera ja palmen no a la setena. Els nens no ho saben i , per això, la segona causa de mortalitat dels gats són els nens. 😉

  2. Discrepe amb el (o la) Tirai: el teu amic té pànic.
    Pànic a que tu, després d’una nit de passió, vulguis concloure l’acte castrant-lo.
    Si has pogut fer-ho amb dos gats indefensos, amb un home també.

  3. Ferran ha dit:

    Però vejam, ¿el teu amic s’ha pres la molèstia de demanar l’opinió als gats? Perquè d’acord, molta llibertat no tenen però… ¿i si no la volen? ¿i si en tenen prou que els deixis viure a casa teva, i a sobre fins i tot passejar pel replà?
    El teu amic els vol imposar una llibertat que ells, pobrets, potser ni tan sols volen!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s